L'ase comença a descobrir les malvades obres i fets dels religiosos...


Obra:Disputa de l’ase (p. 112-113 i 116-119)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

L'ase comença a descobrir les malvades obres i fets dels religiosos. Tot seguit que l'ase hagué oït parlar el rei, girant-se vers mi digué així: — Sapigueu, frare Anselm, que hi ha a Catalunya una ciutat, anomenada Tarragona, i antigament es deia Secondina, car en grandesa era considerada segona després la ciutat de Roma. I això apareix en­cara avui dia ésser veritable, pels grans, antics i sumptuosos edificis que existeixen per tota la contrada de la dita ciutat. I trobareu, frare Anselm, que fora de la dita ciutat hi ha un convent de frares predicadors, en el qual convent hi havia un religiós anomenat frare Joan Juliot. I aquest frare era un bell gallard de sa persona, molt ben fet i propor­cionat de tots els seus membres, i de gran eloqüència; de la qual cosa tot el poble de Tarragona li volia gran bé i el tenien en gran estima i reputació. Talment, que els princi­pals de la dita ciutat es confessaven amb ell, ensems que llurs mullers i infants. En la dita ciutat hi havia un home de bé nomenat Joan Destellers, el qual tenia per muller una bona dona anomenada madona Tecla. I el dit Joan era molt espiritual i devot, i la muller així mateix. I era una de les belles dones de tota la ciutat; talment, que semblava, per sa bellesa, que fos un àngel de l'alta jerarquia.

Vinguda la quaresma, frare Anselm, i veient madona Tecla que les seves veïnes anaven diàriament a confessar, digué a son marit: "Senyor, ja són passats deu dies de quaresma i no m'he confessat encara. Per la qual cosa, si us plaïa, hi voldria be anar". D'aquesta cosa el marit en tingué un gran plaer, veient sa bona intenció, i responent li digué: "Dona, estic molt content que us aneu a confessar. Emperò, per tal com sou jove i innocent i mai no us confessàreu, i per tal com no sabeu la manera de confessar-vos vull que aneu a confessar amb frare Joan Juliot, de l'ordre dels frares predicadors, car és mon confessor i és home de bé i ben savi en son predicar; i en confessar fa meravelles, i sap molt bé demanar els pecats, i examinar-los bé. I per tal com no el coneixeu, vos el demanareu i hom us el mostrarà; i li direu que jo us he enviada a ell, per tal que ell us confessi".

Tot seguit que madona Tecla hagué sentit les paraules del seu marit, prengué el seu mantell i se n'anà dret al convent dels frares predicadors. [...]

"Monsenyor, us prec per l'amor de Déu que em vulgueu perdonar. Car jo, trista de mi, he caigut ignorantment en aquest tan gran pecat; i jo us prometo en veritat que d'ara endavant jo hi prendré bé esment, i comptaré quantes vegades mon marit m'ho farà; i les marcaré en els meus rosaris per tal que no les oblidi. I cada vegada que m'ho farà, jo hi faré un nus. I per tal, monsenyor, com mon marit sap que jo no sé res de tals coses, m'ha enviada a vós, per tal que m'ho mostreu!" Així que frare Juliot oí les pa­raules de la jove dona, tingué gran goig, car conegué clarament que ella era de simple voluntat. I per aconhortar-la, li digué: "Fi­lla meva, de Déu i de mi us sia perdona! I no ploreu més, ni no us doneu desplaer. Car jo us donaré bon ordre a tot, i faré el compte ara; i si hi ha algun poc més o menys, això no hi farà res. Ma filla, segons vostre dir, avui fa sis mesos que vós heu estat esposada.

I per l'amor de vostre marit i de vos, només comptaré trenta dies per cada mes, per bé que alguns tenen trenta un dies. I, segons que vós dieu, ell us ho ha fet tantes de vegades, de nit i de dia, que no n'heu sabut tenir el compte. Vet, emperò, que per l'amor de vós jo no comptaré sinó a raó d'una ve­gada, tant de la nit com del dia, que seran sis vegades trenta, que és, tot plegat, cent vuitanta vegades. I el delme, ma filla, és, de deu, una. Per tant me'n pertanyerien divuit vegades. I més d'altres divuit us n'he deixat, i més encara, per l'amor de vostre marit, que us ha adreçada a mi". Aleshores madona Tecla, besant-li els peus, li digué: "Monsenyor, cent mil voltes us regracio de vostra cortesia, per la qual, sense cap coneixença precedent, m'haveu fet tanta de gracia. I per tant, monsenyor, en nom de Déu penseu de prendre del vostre delme tota aquella part que us plaurà".

Veient això, el dit frare, l'estengué tota per terra i en prengué el delme de vint ve­gades. I havent pres el dit delme, digué a la dona: "Ma filla, veieu que ara sóc pagat de vint vegades, i no em vull, al present, pagar de més; car vós no ho podríeu sostenir, per tal com sou feble a causa del dejuni. Mes, si a Déu plau, jo us aniré a visitar a casa, i que no pugui pagar bé el vostre delme.  Car jo no sóc pas tan ximple prendré cada dia la resta del delme". "Monsenyor", digué la dona, "el prendré i el deixar és en vós. - I per dir-vos veritat, jo no voldria res deure de resta, si possible era. Per tant, jo us pre­go que, el més aviat que podreu, prengueu de mi la resta del delme". I després que frare Juliot li hagué demanat on vivia, la va absoldre de tots sos pecats, dient-li el que segueix:

"Veieu, ma filla! Ara, per aquesta confessió, sou absolta dels vostres pecats, i sou tan pura i neta com el dia que nasquéreu del ventre de la vostra mare; amb el càrrec i condició, emperò, que tingueu secret tot ço que ha estat entre vós i jo, en confessió. I us faig saber que a qui revela o descobreix el jurament de la santa confessió, la llengua li és tallada, i, després de sa mort, va a cent mil diables i no veu mes la faç de Déu". Respongué madona Tecla, i digué: "Monsenyor, ¡no plagui a Déu que jo digui res de la santa confessió! Emperò, monsenyor, jo us suplico, no oblideu de venir en ma casa per prendré la resta del delme". I dit això, li besà les mans, i prengué comiat de frare Juliot, i se'n tornà a casa seva.

Arribada que fou a casa, trobà son marit que l'esperava per dinar, i li digué: "Dona, bé us sigui de la confessió! ¿Què us sembla?" digué ell, "de frare Juliot i de sa manera de confessar?". "Cert", digué ella, "és un home perfet, i molt bon confessor, i home que sap demanar i examinar molt bé els pecats. I quant a mi", digué ella, "senyor, mai més no em voldria confessar amb altre sinó amb ell. Tant hi he trobat plaer!". "Per això" digué el marit, "us he trames a ell. Car jo sé que és home molt prudent i discret per examinar els pecats". I dit això, dinaren amb gran solaç i goig.

Després de pocs dies, frare Juliot vingué a visitar madona Tecla, i en prengué una part del delme. I així, dia per altre, féu tantes de visites que fou molt ben acomplit de pagar del dit delme.