Se sentia cansat...


Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Se sentia cansat, cert, i sentia el dolor al pit que anava augmentant; però, sobretot, se sentia incòmode. I no per haver dictat aquelles voluntats, sinó per l'activitat cada cop més notòria que li anava envaint els espais. Ja sabia, és clar, que era el resultat del seu entusiasme i de l'empenta que li havia donat el descobriment de la seva persona en la imaginació d'una altra el que l'havia decidit a arraconar els vestigis d'un passat que no reconeixia seu. L'únic passat de debò era el que havia anat trenant durant els vespres que la Fineta se'l mirava. L'impuls de canviar-ho tot, de veure-ho nou fou una necessitat del seu estat tot just adquirit. Havia de ser nou per a ella, però també per a ell. Aquell ha via de deixar de ser el casal Castellarnau, del seu pare, del seu padrí, de l'hereu, per ser la seva casa i la de la Fineta. No se'n penedia, doncs; però la pre sència dels primers símptomes de l'enrenou que l'esperava el va desconcertar.

La Madrona renyava uns camàlics que movien una calaixera i reclamava atenció per la feina, i, de dins, se sentia una veu que demanava a crits una escarpa. Don Magí, per un breu moment, no va saber on anar. Mentre havia romàs al gabinet, amb el notari Xatruc, a penes si havia reparat en la remor. Però ara, al peu de l'escala, aquella decisió de renovació presa dies abans, es materialitzava amb l'esclat forçós que no havia previst.

A poc a poc, el palau se li omplia de gent que anava i venia, de sorolls desacostumats i de moviments desconeguts. Operaris que traginaven mo bles, despenjaven quadres i emmagatzemaven cornucòpies, gerros i rellotges; obrers que construïen bastides efímeres, aprenents que carretejaven aigua i senalles de sorra; mules que potejaven al pati, mentre els bastaixos carregaven i descarregaven els carros. Sentia els martells que esbotzaven els re cords dels seus i el brogit dolorós de la naixença. I allò, que l'hauria d'haver alegrat perquè era el començament del seu somni, avui l'entristia. I no pas perquè experimentés cap sentiment de pèrdua; ben al contrari. Era perquè just aquell dia que noves veus, nous gestos i noves olors corrien pel casal i el transformaven ja, aquell dia que podia haver simbolitzat que per fi don Magí Castellarnau prenia possessió del seu senyoriu al palau del carrer Gra nada, aquell dia estava sol i li havien tret del davant la raó que l'animava.