Quan es va despertar, va romandre sense saber què fer fins a mitja tarda...


Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Quan es va despertar, va romandre sense saber què fer fins a mitja tarda. A mitja tarda va rebre la visita del llibreter Lluís Recasens. Li havia arribat un nou llibre dels que li havia encarregat el senyor i havia volgut dur-l'hi de seguida. Si no hagués ar ribat tan excitat hauria vist que don Magí presentava un aspecte abatut i, sota els ulls, mostrava un plec de dolor, però al carrer Merceria s'havia topat amb una trentena de capellans jansenistes france sos, una petita part dels tres-cents que l'arquebisbe havia acollit a Tarragona, i s'havia anat posant de mal humor a mesura que s'acostava al casal. En arribar-hi era ja la imatge viva de la indignació.

—Que no en teníem prous, de capellans a la ciutat, que hem de recollir els que la Revolució fa fora? Llibres, idees hem de rebre de Franca i no sotanes! No li sembla don Magí? Sap? —no va deixar-lo respondre—, els girondins preparen l'abolició de la Monarquia i la proclamació de la Repúbli ca. Potser ja ho han fet, fins i tot! Ah, aquests francesos! —va continuar—. Sens dubte cometran excessos, però què en podem esperar, d'un esperit temorenc? D'altra banda, que potser no han estat sempre desafiants els grans homes i no han hagut d'enfrontar-se a les poderoses forces de l'obscurantisme? Pensi en Copèrnic i en Galileu.

Don Magí va assentir feblement. De fet, tant podia mostrar la seva conformitat amb les idees que expressava el llibreter, ara exaltat, com la preocupa ció pels temps, amb el capcineig conservador que sempre vol dir «Mare de Déu!». Fos com fos, la vi sita de don Lluís i les seves paraules enceses van te nir la virtut de reviscolar-lo de l'ensopiment i ben aviat van compartir tertúlia, còmodament asseguts a la saleta. Parlaven, és clar de llibres. Però la conversa no era gens innocent. Almenys quant a don Magí.