Passaren rialloses davant mos ulls...


Obra:Escrits inèdits I (p. 206-207)
Municipi:Folgueroles
Comarca:Osona

testing image

Passaren rialloses davant mos ulls, giravoltant, les agradoses pageses i un resbull de pensaments contraris rebulliren en mon cap; i en son encalfament m'afigurí jo mateix veure a ma germaneta innocenta, amb la corona de roses blanques amb què la viu marxar cap a la iclésia, posada entre sos dits tendres, signant-m'hi riolera com que hi entràs amb ella; i desfent-me de mos companyons, que m'enrotllaven encara, hi endrecí mos passos, tremolosos encara, sens dubtar gens.

A l'arribar a la porta reixada del fossar, girí els ulls enrere, i "Adéu-siau", diguí, "plaers del món, no us vull tastar; altres més dolços i purs me criden, a què no puc fer lo sord, i ja no so més vostre". Així, despedint-me'n per sempre, entrí-me'n a la iclésia amb llestesa i aní a agenollar-me al costat de la meva mare, davant de l'altar de la Verge patrona del meu poble  —que de sa mà no em deixe—, enramada per la meva mà tantes vegades, a on plorí mes primeres llàgrimes i a on demano a Déu que em deixe plorar les últimes quan la càrrega dels anys me faça buscar, per reposar-hi ma testa ja emblanquinada, l'ombra del xifrer.