Sant Francesc s'hi Moria


Municipi:Vic
Comarca:Osona

testing image

Sant Francesc s'hi Moria

Al M.R.P. Fr. Ramon Buldú
Deus meus et omnia

La Plana de Vic
diu que en trau florida
des que sant Francesc
l'amor hi predica,
l'amor de Jesús,
l'amor de Maria.
Tan dolços amors
lo cor li ferien;
sortint de poblat,
pels boscos sospira:
Mon Déu i mon tot,
per aquell que us tinga,
Mon Déu i mon tot,
que dolça és la vida!
Més dolça és la mort
si d'amor moria! —
Cada mot que diu,
aucells responien:
—Ai dolços amors,
ai flor sense espina! —
Tot pregant, pregant,
d'amor defallia,
los braços en creu,
la ullada esmortida,
sembla un serafí
que al cel tornaria.
Lo troba un pagès
dessota una alzina;
duia un canteret,
de beure el convida.
Quan s'és retornat
sant Francesc sospira:
—Pagès, bon pagès,
digau-me, per vida,
esta aigua d'on és
que tant me delita?
—N'és aigua del pou
de vora la via.
—Si és aigua del pou,
lo pou és de vida,
que ja els meus amors
l'hauran beneïda.—
I els aucells del bosc
amb gran melodia:
—Ai dolços amors,
ai flor de la vida! —
A on caigué el Sant
ara hi ha una ermita,
la de Sant Francesc,
Francesc s'hi moria.
De tantes que en té
n'és la més antiga.
Un àngel d'amor
hi canta i refila,
de l'ermita al pou,
al pou de la vida:
n'és àngel de nit,
rossinyol de dia;
quan canta més dolç
(pagesos ho diuen)
n'és la veu del Sant
que encara hi sospira:
—Vigatans, veniu
a l'aigua de vida;
per la set d'amor
de mellor en tenia,
que en són quatre fonts
mes quatre ferides.
—Vigatans, anem-hi,
puix s'enyoraria,
que els frares no hi són
a cantar matines,
ni hi vénen a aplec
la gent que hi venien.
Jardí de virtuts,
dolça pàtria mia,
claveller del cel,
com t'has desflorida!
Serafí encarnat,
ma terra us estima;
quan del cel estant
beneïu l'ermita,
beneïu los fills
dels que l'han bastida,
la ciutat de Vic,
sos camps i masies,
que si els beneïu
tot refloriria,
i amb los rossinyols
d'aqueixes bardisses
cantarem pel món
eix cant de delícies:
—Ai dolços amors,
Jesús i Maria,
qui al cor vos tindrà
tindrà el cel en vida! —