Als encontorns de la catedral de la ciutat sempre hi ha pobres que demanen almoina...


Obra:Les mallorquines (p. 157-158)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

Als encontorns de la catedral de la ciutat sempre hi ha pobres que demanen almoina: si tenim en compte que estic investigant un tema d'església i societat del segle XVIII, l'ambientació no pot ser més idònia. Avui, però, ningú no m'ha allargat la mà ni m'ha perseguit perquè li donés una moneda —tot i que jo ja la portava amanida, en acció de gràcies per haver ben dinat, tenir una bona feina, una salut sense rovell, etc.—. On eren, però, els pobres? Destrempat per la inusual absència he hagut de voltar fins a trobar-los recerats als porxos del carrer de la Merceria, bevent vi en ampolles de plàstic i fumant gruixudes cigarretes de paper. Pagat ja el delme, m'he sentit millor, com qui es pren un estomacal de digestiu. Entre tots els pobres que conec d'aquest districte en faltava, però, un a la rotllana, el qui té amputades les dues cames. No tinc prou confiança per preguntar-los on era i ho he deixat córrer. Quan he arribat al pla de la seu, però, després de pujar els dinou graons de pedra, l'he trobat assegut sota el porxo de cal Balcells, amb el cap cot, immòbil i les cames ortopèdiques tretes i deixades repenjar contra el mur de la casa. Potser està borratxo!, he pensat. Però llegia! Una novel·leta rosa o de l'oest!, m'he dit. Atret per la seva concentració, m'he atansat i, amb l'excusa d'almoinar-lo, dissimuladament, li he filat el títol de l'obra: res menys que La montaña, d'Élisée Reclus! Per què, m'he interrogat aleshores, sempre associem pobresa física amb pobresa intel·lectual?