L'autocar que t'ha sotraguejat per una carretera molt empolsegada...


Obra:El Collsacabra (p. 162-163)
Comarca:Osona

testing image

L'autocar que t'ha sotraguejat per una carretera molt empolsegada et deixa sol amb la teva sorpresa. Una terra nova, tendra amb el verd dels seus camps i dels seus prats flonjos, augusta amb els seus alts espadats, amb les seves cingleres, solemne amb els seus boscos de fulles caduques damunt les aigües ràpides de les rieres. Res de semblant no entrava a l'esquema que t'havies fet o havies deixat que et fessin de la terra a la qual dius que pertanys. Ací tens un tros de veres de la Catalunya real que era de veres fins quan tu l'ignoraves. La llum d'aquesta terra en certa manera nòrdica, d'aquesta terra finament freda, d'ulls blaus i de cabells rossos, gòtica, matisa el teu quadre d'un senzill poble d'ingenus ibers apressats a aturar-se a les deus de la gran civilització després d'haver fet alguns estralls amb la "falcata" per salvar l'honra del nom. Aleshores, nét i besnét de fadristerns d'aquestes cases muntanyenques, imagines, sents, saps que és més sòlid el lligam que t'uneix al món modern, a l'Europa que va néixer en temps de sant Agustí.

Però deixem-nos de jocs puerils. Si és cert que "véns" d'aquesta terra, si és cert que aquesta terra t'ha marcat a través dels homes de la teva nissaga que hi visqueren i que hi moriren, ¿qui sabria dir com? Massa subtils són els fils que ens lliguen als llocs i al passat. Dius que aquesta terra és teva. Ací la tens. Camina per aquests camps, sota aquestes arbredes, puja per aquest camí fins a aquella carena, mira la fosca blavosa de l'obaga. Que t'acontenti i t'alegri la novetat inacabable de la terra que, qui sap per quin cap, recomença en tu el que ets.