Vam sortir, i, passant per sota unes lloses ciclòpies, vam seguir la gran cortina de pedra. No eren ja muralles de defensa amb la seva antipàtica fredor; eren parets colrades, pedres immenses apilotades per gegants, estenent-se amb els colors del sol a la cara, capes sobreposades com fulls de ros pergamí del llibre de Tarragona, ferits pel sol que anava baixant, majestuós, cap a la plana. Enlaire, restes de merlets i barbacanes obrint la boca desdentegada; de tant en tant, alguna torre massissa, coronada de xiulets i crits de falzies; un portal com un forat entre juntures a la roca; i sempre aquella paret imponent, immensa i desolada que anàvem seguint sols a modo d'exploradors, com missionistes d'excavació enviats a una hermosa ciutat morta.
