De dret vam anar al claustre...


Obra:Anant pel món (p. 59)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

De dret vam anar al claustre, racó frondós de poesia, torrat del sol amb tons de magrana oberta, puntejat amb flors roses de baladre, i endolat amb xiprers; lloc arrecerat sota un cimbori feixuc amb daurades arru­gues de vellesa; recer de pau que l'Yxart estimava pels records que en tenia, per l'aire que hi corria portant aromes de flors i pedres velles, pels crits d'orenetes i campanes que hi vibraven, per lo hermós que era i perquè era el seu hort i el jardí del seu poble.

Aquella quietud de veus, de colors i de línies, aquella harmonia de llums i de repòs, era la impressió primera que rebien els meus ulls, de Tarra­gona, com dolça llaminadura. A pe­nes havia arribat, i ja estava, boig i embriac de llum i d'alegria, seduït de lo que veia, content de sentir l'Yxart que recobrava la veu i em deia amb arrobament:

—Espera't i no t'exaltis, que t'ensenyaré altres coses. Vine i sortim i anem a veure les muralles, abans que el sol se pongui.