I l'espadat?...


Obra:La família dels Garrigas (p. 105-106)
Municipi:Tarragona
Comarca:Tarragonès

testing image

I l'espadat? Un home que en pren un altre damunt seu, eix un terç, l'altre un altre fins a cinc, i sis, damunt del quin ve un xiquet que fa el sisè o setè pis.

Lo pobrissó, que encara té els morrets dolços de llet materna, dret com un ciri, amb les manetes a la faixa i el clavell a l'orella, dreça el caparro fent l'home!...

I muntar l'espadat, encara no fóra res; lo sobrehumà consisteix, quan lo castell és fet, en pujar les escales de la Seu i anar fins a tocar la balda gran de la gran portalada.

L'espadat és més perillós que els castells de pilans, los quals al caure s'enfonsen, i com la plaça està plena de gom a gom de castellers platònics que per altre no hi són més que per a arreplegar xiquets, cap d'aqueixos toca mai de peus en terra... Al començar-se el castell ja tot són ulls enlaire i braços alts; però l'espadat, i més l'espadat que camina, no s'enfonsa, cau de costat com un arbre... Allí no hi ha puntals ni crosses ni qui sostingui els genolls del segon o posi l'espatlla sota l'aixella del terç. Si un sol flaqueja, adéu-siau frare i trona!... Les lloses de la plaça que no són màrfegues, arrepleguen de ple en ple al pobre casteller.

Quan pagesos i pescadors, dividits en colles, han fet prou proeses, cap a dinar!

Després: cafè, copa, puro, i comentant los incidents del migdia a prendre puesto per veure passar la professó del braç de Santa Tecla.