Mentrestant havien arribat a Salou...


Obra:Els tres al·lucinats (p. 168)
Municipi:Salou
Comarca:Tarragonès

testing image

Mentrestant havien arribat a Salou una mare i tres filles, barcelonines, d'un gènere llavors nou a casa nostra, nodrides de literatura, sardanes i cançonetes. Breument, unes intel·lectuals d'estar per casa. La mitjana feia versos, la petita els recitava, la gran tocava el piano. To­tes plegades, àdhuc la mare, no trobaven cap gràcia en un home si no era una mica poeta, artista, pedagog senti­mental i fins i tot pedant. Eren d'aquelles persones inca­paces d'endevinar i d'estimar el poeta veritable, però que tenen trastocades els mig poetes que fan literatura a tota hora.

Tot seguit d'haver arribat a Salou flairaren que en­tre els cinc amics hi havia artistes. Gairebé es presenta­ren elles mateixes. Feia dos o tres dies que hom les veia lentes, desmaiadisses, apegaloses vora d'ells.

Un capvespre, al morrot del port diminut, els quatre amics s'estaven asseguts a les roques vermelles i verdes que llepa l'aigua, fumant cigarrets i engegant facècies. Elles s'hi acostaren. La petita recitant una estrofa a la mar, la segona saltironant una sardana, la tercera taral·larejant: «Les ninetes ploren, ploren de tristor...». La mare, algunes passes mes endarrere, feia la prudent i amonestava:

— Nenes, nenes, no sigueu eixelebrades! — I de sobte exclamà: — Oh! Pareu esment! No us deixeu perdre aquesta posta preciosa que es reflecteix a la mar.