testing image

Des del refetor (si és que ho era) es pot pujar —per una escala excavada en el mur interior— a l'anomenada «Plaça de la Sang» pel fet de creure, d'acord amb una llegenda sense fonament, que fou ací on foren degollats els cavallers del Temple que no van voler retre's a les forces del veguer de Tortosa (amb motiu de la persecució ordenada pel papa Clement V contra la famosa orde) a darreries de l'any 1308.

La plaça de la Sang, igual que la terrassa superior i totes les muralles de la fortificació, té parapets amb espitlleres. Dintre l'esplanada, o recinte a cel obert, ha estat descoberta una masmorra i una vasta sitja per a guardar provisions.

Sí l'àmbit del castell estricte té cosa de 300 m., el perímetre total de la fortalesa —molt irregular, formant replans i acabada en punta per la banda del riu— s'eleva a més del triple. La seva superfície sobrepassa les 70 àrees.

Com totes les obres d'aquest tipus, el castell ha estat engrandit i restaurat a través dels segles, però només un especialista podria senyalar les modificacions i l'època en què foren realitzades. La restauració més visible, àdhuc per a un profà, s'observa a les finestres de la façana. Externament, llur forma sembla de transició del gòtic al renaixentista. De la mateixa època deu ser l'arrebossat dels carreus de la façana i la mena d'esgrafiat que orna les cambres dels dignataris.

Un dels misteris del castell és que no s'han trobat enlloc rastres de cuines ni de xemeneies. No apareixen tampoc escuts ni emblemes de cap de les dues ordes (Templers i Santjoanistes) que van ocupar la plaça durant set centúries.

Amb la llegenda relativa a la degolladissa dels cavallers del Temple, en corre una altra de complementària, segons la qual cada 28 de desembre (dia de la suposada tragèdia), a dotze hores en punt de la nit, tal com cal, el fantasma del Mestre dels cavallers immolats, amb el seu mantell blanc de la creu vermella, recorre la fortalesa i convoca els seus companyons per anar a reconquerir els Sagrats Llocs, però com que no compareix ningú, torna, decebut, a la seva tomba.