La boira del riu navegava pels carrers...


Obra:Llibre de les set xibeques (p. 221-222)
Municipi:Ascó

testing image

La boira del riu navegava pels carrers i per les places de la vila, i creava una cortina de penombres molt especial que tintava la superfície de les coses i de les persones, com si fos pols que va sepultant-ho tot davall d'un tel blanquinós de vellúria. Pels afores de la part alta del poble, després de dinar es congregaven grupets d'ancians a prendre el sol. Semblaven fardatxos de vellut llustrosos, plens de sargits, amb els rostres vermells i les boines sempre posades. Ells eren els vigilants d'aquell munt de cases, viatgeres de la història, que continuaven desafiant el temps, aferrades a la terra i emmirallant-se en el corrent de l'Ebre.

Els ulls dels vells s'entelaven amb la cendra dels records, fins que la memòria es confonia amb la terra i amb les arrels dels xipresos del cementiri. Asseguts en improvisats banquets, de tant en tant provaven de dibuixar sobre el terra petites imatges del seu passat, conjurs d'un llenguatge que mai no acabarien de comprendre.

L'Albert i Ramonet d'alguna manera se sentien hereus d'Ocàs, de les seves arrels perdudes en l'antiguitat, i de tots aquells vells que es convertien en els eterns vigilants de la història de la vila. En el fons sentien una barreja de por i també d'incertesa en el futur. [...]

Feia una setmana que havien afonat la barca a cops de destral. Aquell atemptat brutal passà desapercebut enmig dels enfrontaments. Al poble ja no li importava el destí de la barca. En canvi, uns anys enrere, quan va desaparèixer de l'embarcador i la remolcaren a les obres de la nuclear, tothom va escandalitzar-se i els homes i les dones d'Ocàs van posar el crit al cel per aquella injustícia. Ara, però, aquell sentiment popular s'esvaí com la boira. La barca havia estat la víctima de la guerra entre la gent del poble.