Des del turó més alt s'atalaiaven deu pobles...


Municipi:Ascó

testing image

Dilluns  17 de setembre de 1832

 

Des del turó més alt s'atalaiaven deu pobles. L'Ebre, al fons de la depressió, era com una immensa serp de plata que corria avall i s'ocultava espurnejant entre els cingles de roca viva del pas de l'Ase. Els dos joves pujaven sovint aquí dalt. Els dies clars escrutaven el vast paisatge que s'obria als seus peus com una catifa colossal de contrastos. Les vores del riu tamisades d'infinites coloracions verdoses, plagades d'hortes i conreus fèrtils de regadiu, al costat mateix les terres de secà, amb conreus d'oliverars i ceps escanyolits que compartien els tortuosos bancals amb clapes de garriga i coscolls immensos. Marges tortuosos de pedra blanca seccionaven les costes de les barrancades fondes que anaven morint de sequera, lentament, a les vores de l'Ebre.