Els dos homes van eixir del bar...


Municipi:Ascó

testing image

Els dos homes van eixir del bar amb les venes carregades d'alcohol, però la seva consciència, amb el pes de la derrota, s'impregnà d'una falsa sobrietat, d'una lucidesa enganyosa que els mantenia dempeus amb els sentits alerta. Caminaren pels carrerons tortuosos que desemboquen al riu, amb el cos recte, amb una idea fixa al cap. En arribar a l'embarcador, balandrejant entre còdols rellisquents, munts de retalls de fustes i taulons desiguals, carregaren tota la pedra que van poder. Llavors empenyeren la nau i salparen aigua endins amb el flamant Carbassó.

Bufava garbinada. Baixava molt poc cabal. El corrent pareixia capgirar-se, i s'aixecaven petites ones que arrissaven la superfície de l'aigua com si fossin crostes d'una ferida que mai no es tancaria. A cops de barra mogueren la nau cap al mig del riu. Llavors hissaren la vela petita i la gran, primer van arbrar: van col·locar el pal dins del forat anomenat arimola, en el centre del tauló d'arbrar, tot just enmig del llaüt, i amb l'anella de la quilla van pujar-lo amb els dos bitons.

El vent bombà d'una bursada el teixit de les veles i Josep Timó, tal com havia fet manta vegades amb el seu pare, lligà l'iso de gàbia de la vela petita, i les escotes de la vela gran a la cambra, on fan cap totes les cordes de la nau. El llaüt, amb les veles a sobrevent, remuntà el riu. Peret i Josep es van mirar en silenci, conscients del que anaven a fer. El dia començava a despuntar amb una blancor malaltissa, i les vetes morades de Falba eren les venes que badallaven la pell transparent d'un cel moribund.

Moguts per la desesperació calaren foc dins la cambra del patró. La garbinada avivà les flames i prompte s'escamparen per les vores. Els dos socis van seure a l'altre cantó del llaüt, sobre els corbatons de la sama sense porta, on dormen i s'aixopluguen els peons de la tripulació. Josep va traure una garrafeta d'aiguardent amagada entre les estimeres que formen el costellam de la nau. Van beure amb glops massa llargs: de suïcidi, i esclatà la tensió continguda en les entranyes. Tot l'alcohol que havien begut aquella nit va pujar-los al cap de sobte, i el pes insuportable del fracàs va esclafir-los l'ànima. El Carbassó anava cremant mentre pujava, lentament, riu amunt, amb Peret i Josep borratxos com cubes.

Els pagesos més matiners, que travessaven els carrers ombrívols del poble cap als conreus més allunyats del terme, van adonar-se de les flames al mig del riu, i van acudir a l'embarcador. Un home distingí, entre la resplendor de les flames i la pàl·lida llum de la matinada, una figura humana amb el cap recolzat a una banda de la nau. Es va donar l'alarma. Sens dubte era el llaüt de Josep Timó que cremava al mig del riu.

La pontona amb l'agutzil, el barquer i un parell d'homes a cops de rem va dirigir-se al llaüt. A mesura que s'apropaven van distingir les figures dels dos socis entre les flames. La gent va congregar-se a l'embarcador i per les vores del riu. Tothom contemplà en silenci aquell espectacle tan trist. La nau amb les veles inflades s'abrasava de mica en mica, oferia una visió apocalíptica que estremia tots els vilatans.

De miracle l'agutzil saltà dins i va traure'n Peret i Josep inconscients. Quan la pontona va separar-se de la nau, les flames van arribar a les veles, que van encendre's de cop, com si fossin arbres solitaris i ressecs, calcinats de forma inesperada en els terribles incendis del bosc. Les espurnes voleiaven en l'aire formant la bandera hissada d'un enigmàtic vaixell fantasma que solcava les aigües de l'Ebre, un vaixell de foc que mantenia una batalla inútil contra els últims espectres de la nit.