Ramonet anava cada matí a l'embarcador...


Municipi:Ascó

testing image

Ramonet anava cada matí a l'embarcador. Sense la barca, el lloc era desolat. Un dia, però, mentre estava assegut al teulat, l'aigua acerada dels tolls de les vores va transformar-se en bocins d'un espill trencat. Aixecà la vista i, per alguna estranya raó, el paisatge adquirí una amplària incommensurable. Era com si despertés d'un llarg malson, i els sentits desbordats intentessin copsar la realitat massa de pressa. Notà la humitat en els poms de la pell, i la xiuladissa de pardals, a recer del canyar i els àlbers, s'amplificà dins la seva oïda. Però sobretot va impactar-lo el color de l'atmosfera. Tot semblava impregnat d'un hàlit blanquinós que li glaçava la medul·la. En aquest moment, un raig de sol tamisà la crosta de les aigües amb carrolls de guspires incandescents, i les muntanyes que encerclaven la cubeta d'Ocàs van aparèixer davant seu com una dansa de gegants formant una rotllana que tancava la depressió del riu afonant-la cap a les pròpies entranyes. Restà immòbil sense cap noció del temps, mentre l'Ebre li absorbia l'ànima. Un pensament li aclaparava la consciència: havia tornat al poble i ho havia perdut tot, l'oncle Miquel i la barca. Va sentir fred i les llàgrimes van solcar-li el rostre, com si fossin torrents d'una tronada d'estiu. Un remolí de la vora desfigurà la imatge de la seva cara i el corrent s'ho va endur tot cap al mar.