L'Atlàntida (fragment)


Obra:Poemes llargs. Teatre (p. 84-85)
Municipi:Folgueroles
Comarca:Osona

Situat a l'entrada del poble, va ser erigit el 1977, arran de commemorar-se el centenari de la publicació de L'Atlàntida. És obra de l'escultor Jordi Pallàs, de Sant Julià de Vilatorta. Representa escenes de la lluita dels atlants durant l'enfonsament del continent en les aigües de l'oceà. Té gravat el primer vers de la Introducció del poema: "Vora la mar de Lusitània". És un bon lloc per llegir les quatre primeres estrofes del cant I, "L'incendi dels Pirineus". L'hort referenciat és, de fet, el jardí de les Hespèrides, filles d'Atles i Hèsperis; la seva missió primordial era tenir cura del jardí dels déus, especialment de l'arbre de la vida que produïa pomes d'or, propietat d'Hera. Tal com es desprèn dels versos, d'aquell continent, només en queda a la superfície el Teide, que encara "gita de sa desferra"; la resta, palaus i prades, tot roman sota les aigües amb habitants nous. Només el Sol, en el seu trajecte diari de Llevant a Ponent, podia abraçar el continent en tota la seva grandiositat.

testing image
Veu de Llorenç Soldevila:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2012/03/latlantidafragment.mp3

L'Atlàntida (fragment)

Veus eixa mar que abraça de pol a pol la terra?
en altre temps d'alegres Hespèrides fou hort;
encara el Teide gita bocins de sa desferra
tot braolant, com monstre que vetlla un camp de mort.

Aquí els titans lluitaven, allà ciutats florien;
pertot càntics de verges i música d'aucells;
ara en palaus de marbre les foques s'hi congrien
i d'algues se vesteixen les prades dels anyells.

Aquí estengué sos marges lo continent hesperi;
quins mars o terres foren ses fites, ningú ho sap;
lo sol, però, que mida d'un colp d'ull l'hemisferi
era petit per veure'l a pler de cap a cap.

Era el jou d'or que unia les terres ponentines
i, cor de totes elles, com font del paradís,
los dava clares aigües a beure i argentines,
i en sos immensos braços dormia el món feliç.