Començant pels balls o danses del país...


Obra:Lo Lluçanès (p. 49)
Indret:Passeig
Comarca:Lluçanès

El Passeig de Prats de Lluçanès, zona cèntrica del poble, és un dels punts de reunió i passejada habituals dels pradencs. Dins del parc que en forma part, davant del monument a la Trencadansa (dansa popular pradenca que encara es balla per la Festa Major de Sant Vicenç), podem recitar un tardoral poema de Lluís Perernau i Vilaró (1916 - 1988).

testing image

Començant pels balls o danses del país, apuntarem en primer lloc lo contrapàs del Lluçanès, al que segueix la trenca dansa; després lo ballet o salt de quatre, i per fi lo ball dels romeus.

Lo primer és una dansa solemne i de cerimònia, tal vegada tradició vivent d'un dels balls sagrats dels primers pobladors de la comarca. Tot en ell és serio: sols hi pre­nen part los homes; los moviments són reposats i dignes, ço és, com los de la sardana, i agafats de mans los balladors formen rotllo, voltant al compàs de la cobla. La música sols té motius dolçament melangiosos, fugint de tota idea de bullici, lo que es diu molt bé amb los trajos de gran festa que usen los dansadors. Més que una diversió, sembla el contrapàs un ball sagrat, religiós, més propi de la divinitat que de les mundanes festes, d'on resulta que, malgrat la severitat de la moral cristiana, fou dit ball continuat en les festes patronals del poble per no repug­nar a la puresa de les costums ni a l'augusta majestat del rito, com ho demostra l'antiquíssima costum de presidir los prelats les danses que en lo chorus se ballaven.

Com a record de son caràcter religiós observem que sols se balla en lo dia del sant patró del poble i després de la celebració dels oficis divins. Havent-se ballat lo contrapàs, segueix lo trencar dansa, ball no menys grave i cerimoniós que son precedent. Trenquen la dansa, segons aixís se diu, los dos administradors del sant patró, acompanyats cada un d'ells de tres dones, ço és, dues que són les administradores del sant i una altra que sol ser una noia prèviament avisada.