A Prats de Lluçanès


Obra:Els nostres poetes (p. s.p)
Comarca:Lluçanès

Aquest santuari és un lloc central de peregrinatge de tota la subcomarca del Lluçanès, de la qual, d'ací estant, tindrem una panoràmica única. Ben situats i deixant lliscar la vista pel paisatge serà oportú llegir aquesta nova mostra de Pla com a guia turístico-cultural. Hi podem rememorar, gràcies a la memòria de Pere Vila i Espona, l'última intervenció que s'hi va fer el 1958, amb motiu del centenari de les aparicions de Lurdes a França. Així es reconstruí i se'n millorà la imatge, amb la intervenció de l'arquitecte Josep Maria Pericas que donà un toc noucentista al conjunt. Hi escau, també, la lectura d'un poema de Vicenç Ambrós i Besa.

testing image

A Prats de Lluçanès

Mireu-la la bella, la jamosa vila,
que alegre s'aixeca enmig d'un bressol.
Tota juganera, ja creix i s'enfila;
com ocellet jove que vol emprendre el vol.

Com un nin que enyora estar prop la mare,
ella va enfilant-se a son formós cim.
Oh Verge de Lurdes, més a prop encara
tots volem tenir-vos: cap a vós venim.

Que en sou d'escaient, allà dalt la serra!
que en sou de formosa, en vostre recés!
Vós des d'aquest soli vetlleu nostra terra;
vós sou la Regina del gai Lluçanès.

De dalt d'eixa serra que bé s'hi respiren
els perfums d'orenga, timó i romaní.
La vista s'esplaia, i d'aquí s'oviren
Pirineu altívol, Montseny i el Cadí.

Muntanyes de Berga, serres de Solsona;
Montserrat -les crestes- també d'aquí veig;
Sant llorenç, domino ta gran companyona:
el perfum de totes porta el suau oreig.

Ets laboriosa i molt falaguera;
tos fills de bon tracte i de franc parlar.
tot seguit hi troba, la gent forastera,
la franca acollida i el dolç benestar.

Conserves encara, amb gran gelosia,
la fe dels teus avis. Ells amb devot zel
van edificar-hi, per la rodalia,
formoses capelles que guien al cel.

Aquestes capelles són llànties enceses
que vetllen la vila, la guarden de mal.
Tots precs i comandes seran ben ateses,
si amb fe i amb constància demanes com cal.

De l'antiguita en conserve vestigis,
com són Pedra Dreta, Sant Pere del Grau;
Sant Andreu de Llanars guarda els seus prestigis
i a Santa Llúcia hi ha un castell feudal.

Aquí va la indústria creixent cada dia
com també les arts tenen son conreu;
els bons menestrals ede l'artesania
ja tenen llur fama conquerida arreu.

d'aquesta comarca tu n'ets la Regina;
aquí acudeixen tots els comarcans;
la gent forastera, tant com la veïna,
a tots els estimes com a bons germans.

Els teus camps són fèrtils en el pla i la serra
i el pagès s'entrega al seu bon conreu;
ell amb ses suades rega aquesta terra
i espera la paga; l'abundor de Déu.

Els prats són catifes d'0herbatges frondosos.
Els ramats pasturen guardats pels pastors
que amb llurs cantarelles els fan més formosos,
i unint-s'hipastores, parlen dels amors.

Boscos que et rodegen et fan d'harmonia
i són dolça estada per al visitant;
els ocells t'omplenen amb sa melodia
i les fonts hi canten tot regalimant.

Pradencs, tots alhora! Amunt l'esperança!
Tots agermanem-nos i fem-la ben gran;
que els nostres esforços siguin de gaubança
dels fills i dels néts que ens succeiran.