No he baixat a Vic, encara...


Obra:Prosa (p. 710-711)
Comarca:Osona

Verdaguer hi féu estada l'agost de 1871, poques setmanes abans que fos destinat com a vicari a Vinyoles d'Orís, tal i com prova la carta adreçada a l'amic Jaume Collell (Vic, 1846-1932) que hi podem llegir i, possiblement, uns dies de l'estiu de 1873, en què treballà en l'elaboració de L'Atlàntida. En la carta ens mostra quins eren els interessos i fal·leres lectores d'aquells moments, però també la necessitat d'obtenir un exemplar de l'anuari dels Jocs Florals en què hi havia publicat el poema "Nit de sang" amb el qual havia guanyat un accèssit a l'englantina. Al mas, hi vivia un nebot de Francesc Tona, l'amo de la masia en què fins aleshores havia viscut Verdaguer. Podem llegir en diferents punts del mas la carta esmentada, un fragment del pròleg a L'Atlàntida explicant detalls de la complexitat de la seva creació i, finalment, un altre fragment de la biografia que li dedicà Sebastià Juan Arbó (Sant Carles de la Ràpita, 1902-Barcelona, 1984).

testing image

Viladecans (Sant Boi de Lluçanès), devers agost de 1871

Estimat Jaume,

No he baixat a Vic, encara, pensant que no t'hi trobaria i estimant-me més esperar quatre dies i poder fer una bona enraonada tots dosets, o en la teva celda o sota els roures de can Tona. Jo estic molt bé ací dalt, però com hi havia vingut per quatre dies, puc baixar qualsevol hora.

Si ma carta et troba encara a Barcelona, faràs lo favor de mirar a cal Manero si hi ha el tomo dels Jocs Florals del 67, en què hi ha l'«Això rai» i la «Nit de sang». En [Alvar] Verdaguer me digué que en tenia algun estamper de Barcelona, i mai més m'ha recordat quin era.

En Pepet Salarich me digué que s'havia mort un capellà que tenia tants llibres; si la vas a veure [la biblioteca], mira quins llibres hi ha de mística, vida de sants, i si valen gaire, que jo tinc fam de llegir-ne. Si tenies temps de fer-m'ho saber, escriu-me, i si no, compra-me'n algun de bo, que te'l pagaré a l'arribar a Vic.

Les vides que m'agraden més són les dels sants més enamorats de Déu, per l'estil de santa Teresa (que ja la tinc) i sant Estanislau de Cosca. Tinc també la de sant Francesc i, ací dalt, lo Flos Sanctorum d'en Ribadeneyra. Si hi trobaves un atles i una geografia castellana, compra-me'ls, i, per no haver-ho de portar tu, dóna-ho a l'Antoni de casa Picó, que ho embolicarà al pujar amb l'altra cosa.

Si el senyor Aguiló me vol deixar, solament per tres dies, los goigs del Cor de Jesús de què em vaig descuidar, jo prometo enviar-n'hi uns altres abans de gaire. Dóna-li una abraçada per mi, a n'ell i a en Placi, i a son pare i germanes; als Milà, Nanot i demés amics, expressions; i tu encomana'm a Déu, que jo també ho faig, encara que no tant com deuria. Adéu,

J.V.

Si trigo a baixar i em vols escriure, posa: Per Sant Boi de Lluçanès. Viladecans.