En la galeria de migjorn no decau l'interès...


Obra:Lo Lluçanès (p. 103-106)
Municipi:Lluçà
Comarca:Lluçanès

La part més pura i sencera del conjunt és el petit claustre romànic, els valors del qual són destacats per Josep Pla (1897-1981) en el text que li va dedicar. També hi podem llegir les descripcions dels capitells, un a un, que fa Pelegrí Casades (1855-1947).

testing image

En la galeria de migjorn no decau l'interès i motius d'estudi en los variats capitells de les columnes que el formen. Comença el primer capitell per presentar-se capritxós, venint coronat per la rica imposta de dobles cintes plegades de dret i revés, una damunt de l'altra, en zig-zag; i unes grosses fulles, quals troncs passen davant de les cames, terminant la part superior de dites fulles arran de la imposta.

En la imposta del segon capitell s'hi entortolliguen les cordes, formant cèrcols, amb unes palmetes en ells inscrites, venint adornades les quatre cares del capitell per una triple fulla, tancada dintre un cèrcol en forma de cor format aquest per una corda que figura lligada en lo capitell o ampla cinta adornada d'unes a modo de perles.

Lo terç capitell és llis i sa corresponent imposta és enriquida per un bonic fullatge. Tal vegada a dretes se deixà solament embastat aqueix capitell per fer notar la complicada composició del que el segueix. Un delicadíssim ornament figurant un plomatge a modo de les portes gregues envolta la imposta, i en lo capitell hi han esculpides dugues bèsties a cada cara, o grifos amb caps d'àliga, cos i potes de lleó, en actitud rampant, tocant-se els becs i les potes del davant, unint-se llurs esteses ales en un fullatge que adorna les arestes superiors del capitell. Les cues dels dits animals s'entortolliguen agafant un tronc florejat que els hi passa entre les potes traseres.

En lo capitell quint, qual imposta ve plena de troncs i fulles ondulants, hi ha una grossa fulla que agafa cada cara del dau, tenint cada una d'elles, en son centre, una ben treballada pinya; en los quatre ànguls o arestes hi pengen altres tantes pinyes, completant l'adorno uns botons artísticament col·locats. Aquest capitell sembla més anterior que els demés.

L'últim capitell de la galeria de migjorn presenta una línea inferior de fulles, i en la part superior quatre botons a modo de crosses completen l'ornament, presentant la imposta una curiosa combinació de flors i encordillat. Com els que s'acaba de descriure, apar de major antigüetat que els altres.

Finalment, interessants com los de les descrites galeries són los ornaments i motius que avaloren les impostes i capitells de l'ala de ponent. Si bé els de la primera columna són nusos de tot treball, en canvi en la segona esplaià sa imaginació l'ignorat artista que adornà el petit claustre de la col·legiata: una nova combinació, dintre el repetit element de floratges i cordes, adorna la imposta, notant-se en lo capitell la influència clàssica, qual tradició artística tant costà de desarrelar-se del pensament dels artistes dels primers sigles mitjos. Quatre fulles, indici de les d'acant, abriguen lo capitell, doblegant-se graciosament en los ànguls; en les cares unes ben treballades pinyes completen l'ornament.

La imposta del terç capitell és notable per la delicadesa del treball, format per un entrenat fluix combinat amb entrellaços, i en lo capitell una admirable combinació de fullatges i troncs detura al menys amant de les produccions artístiques excitant l'admiració. Sembla que l'artista volgué donar una mostra de sa imaginació verdaderament oriental; i si bé la humilitat del lloc no rebutja aquella mostra de riquesa, les superbes obres de Ripoll i de l'Estany lo criden com a propi. Lo plinte de les bases se presenta sisavat.

La imposta del quart capitell és formada per troncs i fulles en cèrcol, i en lo capitell una doble línea de fulles, amb los extrems penjants, figuren sortir d'una cistella les del rengle superior i tapant-la graciosament les de l'inferior.

Continuen los mateixos elements d'ornament en l'imposta i capitell següents, si bé en aquella ja són les típiques palmetes romàniques lo que l'adornen, i en aquest lo fullatge d'acant se combina amb los aucells, com volent fugir l'artista de la rigidesa clàssica.

Los capitells de les columnes en què s'apoien los arcs d'estribació de les quatre galeries del claustre presenten una major senzillesa que els de les columnes d'aquelles, notant-s'hi en tots ells una marcada tendència a la imitació de lo clàssic, çò és, lo característic doble rengle de fulles i fins les típiques volutes en los ànguls, presentant també en la imposta uns entreteixits requadrets.