El meu amic, en un rampell letígic...


Obra:Visions de Catalunya III. (p. 166-167)
Comarca:Osona

En aquest santuari alterós del Lluçanès passa un dels primers episodis de la novel·la Vigatans i botiflers, de Maria de Bell-lloc, pseudònim de Maria del Pilar Maspons i Labrós (Barcelona, 1841-1907). L'acció, emmarcada en plena guerra de Successió, s'inicia amb el periple de Guillem, un jove austriacista de Vidrà, que vol arribar a Barcelona. Es troba amb una colla de botiflers que el condueixen fins als Munts amb l'excusa de seguir unes dones sospitoses que porten uns papers que segons em Met poden tenir interès polític.

Qualsevol punt que domini l'horitzó d'Osona o del Lluçanès és el lloc indicat per llegir dos fragments de Visions de Catalunya, de Joan Santamaria (Lleida, 1887 - Barcelona, 1955), en què hi descriu la seva visita al santuari, a la segona dècada del segle XX.

testing image

El meu amic, en un rampell letígic, em fa callar, acluca els ulls més fort que mai i ex­clama :

—Això mateix. ¿No tenim a tot arreu el ca­sino de dalt i el casino de baix, el «coro» d'amunt i el «coro» d'avall, l'envelat de dalt i l'envelat de baix? Doncs, jo estic, i ningú no m'ho traurà del cap, que la terra de Vic i la del Lluçanès són també com si diguéssim la plana de baix i la plana de dalt...

Potser sí. Aneu a saber... Altrament, el sol ja pica i és hora d'acomiadar-nos i d'anar-nos-en cadascú pel seu cantó. La ruta que encara em toca de fer avui és llarga i envitricollada. Us la vull assenyalar amb la punta del dit damunt l'abrilera campada lluçanesa: Perafita, veieu; Sant Martí del Bas; al lluny, com una mata de malva, Prats de Lluçanès; a la seva espona el gargot del castell de Lluçà; més ensota la pàl·lida bigarraina de les casetes d'Olost...

L'amic m'allarga la mà i encaixem.

—Vaja, adéu!

—Alerta a bolcar!

Ell munta el seu Ford i l'engega rost avall, pel mig de la pineda, tot saltant i botant com un poltre salvatge. Quina melangia en trobar-me sol! El vaig seguint amb l'esguard i, quan el perdo de vista, aixeco instintivament els ulls al cel. I aleshores, sobre la massa luxuriosa de la baga i al fons de l'horitzó puríssim, surt de sobte la visió dels Pirineus, tots blancs i resplendents, com la decoració més fantàstica, més prodigiosa que us podeu imaginar.