En efecte, al peu de la carretera començava a albirar-se...


Obra:Vilaniu (p. 124)
Municipi:Valls
Comarca:Alt Camp

testing image

En efecte, al peu de la carretera començava a albirar-se ja la llarguíssima tanca emblanquinada de la finca. Damunt d'ella, un rengle d'oliveres treia ses apomades copes de verd cendrós. Les eugues l'assoliren en dos minuts, i desfilaren bona estona davant d'ella, llançant sobre la calç l'ombra, plegada en angle, de tot aquell aparell al trot.

Al mig de la tanca, dues pilastres, que acabaven amb grans copes de ferro fos, sostenien el reixat, que era ja obert. Giraren les eugues, i engolfaren el caminal que menava a la casa en capritxoses giragonses, sempre sota una volta de plàtans entrebancats que tenyien la claror d'ocre verdós, i a la suau remor de l'arena, que, al pas del carruatge, rondinava com un ruixim. A una i altra banda, rosers de tot l'any, troanes i mirambells amagaven les terres de conreu; però encara alguns capsbrots de les vinyes s'atrevien a guaitar per damunt d'aquells vorals, com tremolosos de curiositat. Hi havia, a dalt dels arbres, una xerradissa estrepitosa d'ocells. [...]

A la fi desembocaren en una plaça en forma de mitja lluna, també arenada. Un noguer secular ocultava mig davanter de la casa, que ocupava el diàmetre del semicercle. En baixant del cotxe, hom la veia tan gran com era, plantada com un castell entre la capella i la cotxeria, que es redossaven humilment a l'empara d'aquella matronassa. La torrada calç de son davanter li dava cert aspecte de maduresa que esqueia a ses proporcions. No tenia sinó baixos, primer pis i golfa; reixes a baix, balcons a dalt, finestres més amunt; i el fustam d'aquestes obertures era pintat de verd, un verd ja begut pel temps. Damunt del balcó del mig, un rellotge de sol feia reflexionar amb aquesta inscripció llatina: Cogita.[...]

Interiorment, la casa era còmoda, però ni luxosa ni elegant. A baix, sales, menjador i cuina; els dormitoris a dalt.

Altrament, la capella era petita: una garita d'obra amb sa porta morada, una roseta, i, al cim del capil, la campana, penjant de dos muntants de ferro forjat. La cotxeria s'estenia a l'esquerra, donant terrat al primer pis i obrint al davant una gran portalada d'arc rebaixat i feixucs guardacantons. Voltava la mitja lluna un passeig de rodones acàcies que servien de para-sols al llarg pedrís que dibuixava l'arc del semicercle. El pedrís tenia per respatller un reixat de canya que encoixinaven flairoses plantes enfiladisses. Al mig, el pedrís es partia en dos per dar entrada a l'hort, que allí al peu estenia, fins a perdre's de vista, son ric mostrari d'indianes fosques.