Castellterçol
A tocar de la carretera, just on fa anys era l'entrada del poble podem trobar aquest singular monument a un personatge, Cebrià Calvet, fill d'un traginer barceloní que ha passat a la posteritat per ser l'impulsor de l'estiueig a la vila i d'altres obres d'interès social com un casal, una coral, el camp de futbol... Així doncs, tot i el caràcter anecdòtic i força kitsch del monument és, sense dubte, a nivell local, un automonument ben merescut.
La voluntat per part de Calvet d'emular la importància de Prat de la Riba evidencia i il·lustra, ni que sigui anecdòticament, com van força vegades els temes dels homenatges que es volen perpetuar en pedra i marbre. La prosa de tall costumista de Ferran Canyameres ens fixa el gruix i la perspicàcia del personatge.
Castellterçol
A Rafael Tasis
Transformat en pedra, el senyor Canut
entre la gentada de Festa Major
semblava reviure tota l'esplendor
d'aquells costums rancis, que ja s'han perdut,
amb llargues tartanes, polacra i gipó,
florit Ball del Ciri, el pa sempre tou,
barretina roja, vestit de vellut,
envelat, vals jota, nissos per vermut,
llonganisses seques, i en aigua de pou,
el porró a la fresca, verd fosc i ventrut.
Gemegar de carros en l'hora vespral
pels carrers amb cases de caient humil
i noia bonica tractant al portal
mentre dins la cuina restaven, amb fil,
tomàtecs llustrosos per sostres guarnir
–estiu en conserva, manyac de collir–
en llargues garlandes de raïm rossenc,
bolets, alls i cebes i rams de llorer
que les llars omplien de flaire agostenc,
present delectable del fruitós terrer.
Grasses de berenes, les fonts dels voltants,
des del Mas Esplugues al Pla dels Raurets
rajant provocaven dalers ciutadans
que no han pogut vèncer, amb vistents xalets,
mansions plantoses d'abrivall pairal,
perenne presència de seny campanyol
en vila senyora que rel avial
fermenta grandesa per entre l'estol
de cases modernes que a pler s'han estès
per la llinda llunya del llampant Vallès.
