testing image

Castellterçol

A Rafael Tasis

Transformat en pedra, el senyor Canut
entre la gentada de Festa Major
semblava reviure tota l'esplendor
d'aquells costums rancis, que ja s'han perdut,
amb llargues tartanes, polacra i gipó,
florit Ball del Ciri, el pa sempre tou,
barretina roja, vestit de vellut,
envelat, vals jota, nissos per vermut,
llonganisses seques, i en aigua de pou,
el porró a la fresca, verd fosc i ventrut.

Gemegar de carros en l'hora vespral
pels carrers amb cases de caient humil
i noia bonica tractant al portal
mentre dins la cuina restaven, amb fil,
tomàtecs llustrosos per sostres guarnir
–estiu en conserva, manyac de collir–
­en llargues garlandes de raïm rossenc,
bolets, alls i cebes i rams de llorer
que les llars omplien de flaire agostenc,
present delectable del fruitós terrer.

Grasses de berenes, les fonts dels voltants,
des del Mas Esplugues al Pla dels Raurets
rajant provocaven dalers ciutadans
que no han pogut vèncer, amb vistents xalets,
mansions plantoses d'abrivall pairal,
perenne presència de seny campanyol
en vila senyora que rel avial
fermenta grandesa per entre l'estol
de cases modernes que a pler s'han estès
per la llinda llunya del llampant Vallès.