A una hermosa dama de cabell negre que es pentinava en un terrat amb una pinta de marfil



testing image

XIV


A una hermosa dama de cabell negre que es
pentinava en un terrat amb una pinta de marfil

Amb una pinta de marfil polia
Sos cabells de finíssima atzabeja,
A qui los de or més fi tenen enveja,
En un terrat, la bella Flora, un dia;

Entre ells la pura neu se descobria
Del coll que, amb son contrari, més campeja
I, com la mà com lo marfil blanqueja,
Pinta i mà de una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
Lo dolç combat, que amb extremada gràcia
Aquestos dos contraris mantenien,

Que el cor, enamorat, se m'alterava
I, temerós d'alguna gran desgràcia,
De prendre'ls tregües ganes me venien.