testing image

VIII

Al desdenyós mirar de una dama

Si los raigs amb què a penes me tocàreu
De la llum celestial de aqueixa cara,
Perquè mon tendre cor no se abrasara
Amb tal pressa, Senyora, els retiràreu,

Una piadosa crueltat usàreu:
Juntament fóreu pròdiga i avara,
Puix, excusant un mal, que bé causara,
De mil béns i dolçures me privàreu,

Quan més que, si mon fat venturós era
(O Ídol de mon gust, ingrata amada),
Que fósseu ma tirana i homicida:

Cert, morir per morir, més me valguera
Que lo foc amorós, no la gelada
Del desdeny, acabàs ma trista vida.