Al cafè hi havia...


Obra:Aquell Montblanc (p. 40-41)
Indret:Cafè
Municipi:Montblanc

testing image

Al cafè hi havia a més l'ampla balconada que donava al mateix rovell de l'ou del poble, conegut per la plaça Major, síntesi de les activitats dels habitants que se soplugen al seu entorn, tant els situats prop de l'església de Santa Maria com als voltants de l'estació del ferrocarril, un indret que els últims anys s'ha transformat en una mena d'eixample. La plaça, però, ho és tot, o ho era aquells dies que encara no s'havia «descobert» la carretera. Per això des d'aquell balcó estratègic es capta la diguem-ne febre del més humà que s'hi deixa caure, amb els vuit carrers que hi desemboquen —el mateix nombre dels de la plaça de Sant Jaume de Barcelona— adelerats, sembla, per veure qui arribarà primer a fer- li companyia. Són com vuit rius que van a parar a la mar, on, un cop reunits, es fondran en una abraçada. Des del tal mirador es domina la plaça i tots aquests carrers que s'hi aboquen més que atrets, xuclats per la flaire que tothora s'hi respira. No és petita ni gran, la plaça de la nostra vila. Bonica, això sí. I neta com una pubilla endreçada. Neta i alegre ensems, amb porxos que l'engalanen en la seva meitat i amb façanes llises, emblanquinades les unes i amb dibuixos esgrafiats les altres. El sol s'hi escorre entre el ramatge d'unes acàcies, arbres pacients i endormiscats, que hi teixeixen la més natural de les catifes. Uns bancs, tothora amb desvagats, amatents a dir-hi la seva i el pertinent fanal al mig, ofereixen el més plàcid dels acolliments. I és que a la plaça de Montblanc, hom s'hi troba bé. És de les que honoren aquesta terra nostra que portem reflectida en els més recòndits sentiments i que respon a un nom altament expressiu: Catalunya. Al seu redós, l'Ajuntament, la casa del propietari, l'adroguer, la tenda on venen el bacallà remullat —el badejo, que en diem els montblanquins—, el bar, la botiga de vetes-i-fils, el «Fígaro» de poble, l'impressor... O les dones que, amb matinés i davantals blancs, emplenen els cistells de bistecs i llom, aliments a propòsit per als no partidaris del sistema vegetarià, que als pobles no ha pogut fer gaires adeptes.