Canto plorant, ple de tristor


Indret:Castell
Municipi:Puig-reig
Comarca:Berguedà

Ens situarem en el punt més alt de la població, on Guillem de Berguedà posseïa el segon castell en importància, després del de Berguedà-Madrona. A tocar de les pedres que en formaven el basament, en el punt d'accés d'aquest on es divisa una panoràmica del poble o bé a tocar de l'església de Sant Martí, construïda al segle XI, podem llegir el "Plany" que el trobador dedicà a la mort del marquès Hug de Mataplana en mans dels infidels.

Sobta, però, el to de tristesa i enyor que hi destil·la sobretot pensant en el sirventès, al qual fa al·lusió, que va dedicar al mateix personatge, insultant-lo i degradant-lo com un vil adversari i enemic. El poema, originàriament escrit en provençal o occità, el donem en la versió moderna feta per Climent Forner.

testing image
Locutat per Alexandre Bataller:http://www.endrets.cat/bloc/wp-content/uploads/2013/06/tristor.mp3

XIV

Canto plorant, ple de tristor

Canto plorant, ple de tristor,
per la dolença que m'ha pres
havent-se mort el meu Marquès,
En Ponç, el pros de Mataplana,
que era desprès, franc i cortès,
ornat de bons capteniments,
considerat un dels millors
que a Sant Martí de Tors mai fos
fins a tocar la terra plana.

Molta d'angoixa i de dolor
ens ha deixat i ben malmès
nostre país, puix ja no hi és
En Ponç, el pros de Mataplana;
pagans l'han mort, ha estat remès
per Déu de tots els mancaments,
tant dels més grossos com menors,
car són els àngels valedors
de qui servà llei cristiana.

Marquès, en tot no vaig sinó
mentir i errar quan, descortès,
blasmava tant vostres mercès,
ja que, d'ençà dels Mataplana,
no hi ha vassall més compromès,
digne de més mereixements,
ni més valent i honrat que vós,
salvant els vostres rics majors,
i no us ho dic per fer-ne ufana.

Marquès, per tant de desamor
i d'ira que ens havia encès,
hagués volgut, si a Déu plagués,
que, abans d'eixir de Mataplana,
féssim les paus per sempre més;
ara tinc molts remordiments
perquè no us vaig prestar socors
tot defensant-vos, sense pors,
de mans de gent tan inhumana.

Del paradís al lloc millor
on és el bo del rei francès,
prop de Rotllà, ha estat admès
el meu Marquès de Mataplana;
i el meu joglar de Ripollès
i el meu Sabata amb altres gents:
dames de rostre molt formós
sobre tapits coberts de flors,
i l'Oliver, el de Lausana.