Fer-se'n l'estella


Obra:Folklore de Catalunya (p. 804-805)
Municipi:Montblanc

testing image

Fer-se'n l'estella

Els frares deixaven anar a fer llenya als seus boscos, però obligaven els qui hi anaven a lliurar una branca de les que havien collit, al monestir, com a signe de senyoria dels boscos i per mantenir damunt d'aquests el dret de propietat del monestir. Una tarda d'hivern cinc veïns de Montblanc van anar a fer llenya i, abans de tornar-se'n cap a casa, segons ús i dret establert pel monestir, tots van passar-hi pel davant i van lliurar al frare encarregat de recollir-la la branca ta-llada del bosc. El darrer dels llenyataires que acudí a satisfer el tribut, en lloc de donar la branca a les mans del frare, segons era costum, la va tirar a terra i li va dir que la collís si volia; però el frare li contestà que ell no l'havia de collir de terra, sinó que la hi havia de do-nar a les mans. Paraules van dur paraules i el llenyataire de cap manera no va voler cedir. El frare es sentí més transigent que el llenyataire i, per acabar la discussió, es va ajupir a collir la branca. Però, mentre ho feia, el llenyataire clava un punyal al coll del frare i el deixà mort. Quan el crim fou conegut per la Comunitat, el Capítol va reunir-se i comminaren l'alcalde i les autoritats de Montblanc a lliurar el criminal dintre el terme de sis hores, després de les quals la Comunitat reclamava el cap de l'alcalde i el de les altres autoritats. La justícia de Montblanc tot seguit va fer el que va poder per tro-bar el criminal, però tot fou debades. Només van poder saber que aquell dia cinc veïns havien anat a fer llenya als bos-cos de Poblet; però fou impossible d'aclarir qui havia estat el criminal. Les autoritats i els prohoms de Mont-blanc van anar al Monestir a donar tota mena de satisfaccions, a dir que tots els treballs per trobar el criminal havien es-tat inútils i a manifestar que no era just que fos l'alcalde qui hagués de pagar la culpa d'un malfactor que no s'havia pogut trobar malgrat tots els esforços fets. Els frares van comprendre la raó dels prohoms i van acceptar de no fer recaure damunt el batlle la culpa d'un ciutadà, però desitjaren que la vila de Montblanc manifestés públicament la seva humiliació i el seu acatament al Monestir. I, després de cercar una manera per a fer pública manifestació d'acatament, van decidir escantonar totes les torres de les muralles de Montblanc i, de cada torre, en van tirar a terra un merlet, i fins fa pocs anys encara hom podia veure escantellades totes les torres de les muralles montblanquines. Hom explica aquesta tradició com a ori-gen de l'expressió fer-se'n l'estella com a sinònim de morir-se, i vol significar que el miserable valor d'una estella o d'una branca fou el preu de la vida del frare assassinat pel llenyataire. Nosaltres creiem que en aquest cas el mot estella equival a caixa de morts i que, per tant, l'expressió vol dir que hom haurà de pagar amb la caixa.