Per a habitar les espaioses i altíssimes sales...


Obra:Vilaniu (p. 86)
Municipi:Valls
Comarca:Alt Camp

testing image

Per a habitar les espaioses i altíssimes sales d'aquell pis calia una nombrosa família. Les veus hi ressonaven. Si s'hi entrava de nit amb un llum, lluny d'aclarir-les, servia aquest per a escampar-hi ombres antipàtiques que, desperfilant els cossos d'on partien, s'estenien pel trespol, per les parets, pels sostres, en formes fantàstiques, gegantines, esfilagarsades; ombres que es bellugaven, creixien, s'eixamplaven, es reduïen o s'esqueixaven al tremolor del flam; que allí escantellaven horriblement un bust de marbre, més ençà escamotejaven un mirall, emmascaraven una galta d'un retrat, esqueixaven una cortina, partien una cornucòpia, amagaven una taula, mig trabucaven un tamboret, i, a la interposició d'una mà inquieta, aixecaven per parets i sostres tot un vol paorós d'ocellots negres que feia aturar el pas amb una mena d'ensurt. Després, a l'hivern, el fred s'ensenyoria d'elles amb tal imperi que ho gelava tot: gelava l'oli dels rellotges, des de sa entrada muts, assenyalant sempre una mateixa hora, com avassallats per la mort, o heralds d'una eternitat anticipada de fredor, de paralització, de silenci; gelava les pedres, els ferros de les xemeneies, on era inútil provar d'encendre res: una bufada de vent, ama-gada al canó, venia de dalt i gitava als ulls, als tapissos, per damunt dels mobles, la cendra; convertia la blavosa flama en un foc follet que fugia burlant-se de qui es trobava allí, feia espeternegar la llenya, i, després d'estendre damunt d'ella un agramant de daurades guspires, deixava la llar convertida en nínxol buit.