Per fi el castell arribà a atracar-se al balcó...


Obra:Vilaniu (p. 42-43)
Municipi:Valls
Comarca:Alt Camp

testing image

Per fi el castell arribà a atracar-se al balcó; i, seguint el costum de la terra, l'enjaneta saltà als braços de l'amo de la casa entre els aplaudiments de la gernació de baix. Animat el general per l'exemple, prengué també amb els seus l'aixecador. Mentre sogre i gendre donaven estrenes a un altre, el quart i el terç escalaven el balcó, aferrant-se el primer a la socolada de ferro i guanyant la barana amb contraccions prodigioses, puix son company, no arribant ni a la pedra, se li havia penjat als peus per seguir-lo. La gralla féu son darrer cant amb veu trèmula, els timbals acabaren amb un llarg redoble, i, botant a terra el segon, es deslligà aquella immensa garba d'homes que ofegava els de baix. La massa humana que durant tant de temps havia format aquell tot compacte, es destrià llavors com per encantament, i es restablí en la plaça la suau remor de cent converses alegres i aquell formigueig marejador a què es lliuren les multituds abans i després d'un espectacle. Arreu els grallers (que, per dissort del bon gust, van postposant les tonades característiques a cants artificiosos que ni s'adapten a la modulació de llur instrument ni mouen com aquelles les fibres de llurs cors) romperen en una marxa d'òpera italiana, i, a son compàs, abandonaren els castellers la plaça portant darrere d'ells bon estol d'aficionats. Però, encara no havien trencat pel carrer de Santa Maria, amb el qual fa cantonada la casa Galceran, que ja atabalava la plaça, redoblant sense parar, un timbal destrempat, i la gernació feia ample rotllo als Diables: ells, també, volien fer llur ball. Arrenglerats en doble filera, i presidits per Lucifer i la Diablessa, anaven i venien amb compàs adelerat. Es paraven arreu; eixia un dels diables, vestit, com tots, a manera d'arlequí antic, però amb caputxó i banyetes; enlairava la maceta, i, movent-la a compàs dels passos curts i trencats amb què caminava, anava salmodiant un parlament en vers, salpicat d'epigrames desvergonyits contra la gent de la vila. I el ball acabava amb un foc granejat de carretilles que, a la claror del dia, petaven, i fiblaven la pell del descuidat espectador, sense causar a la vista cap efecte artístic.