Al Jofre, però, més que res...


Obra:Grafèmia (p. 70)
Municipi:Valls
Comarca:Alt Camp

testing image

Al Jofre, però, més que res, li va fer gràcia de poder estrenar el carnet de conduir que s'havia tret feia poques setmanes per afrontar els llargs mesos de lleure. I cap al tard, quan el sol d'estiu encara estava per damunt del nivell de les muntanyes que ens tancaven l'horitzó, vam anar coll amunt, amb la golosia de poder contemplar un camp que encara era nostre i que tornava a ser lliure. Una mena d'excursió romàntica, aneu a sa-ber. Miràvem com de mica en mica la gran plana s'estenia als nostres peus i ens anàvem enlairant per la muntanya: aviat havíem d'arribar al capdamunt del coll i s'obriria la visió de l'altre vessant, l'altra plana. I la terra anava agafant matisos rogencs i s'anava endinsant en la sang que corria càlida per les nostres venes. Anàvem recuperant el nostre paisatge, podíem mirar sense por. Ens aturàrem. El cotxe quedà en un revolt de la carretera i, les mans enllaçades, caminàrem fins a una gran roca en pendís sobre el buit. La muntanya s'anava vestint amb tons lilosos solem-nes. Al fons de tot, la mar dibuixava una línia grisa. I un esclat de foc de fàbrica embrutava el cobalt obscur i alhora ataronjat d'un sostre immens.