El claustre vell


Municipi:Aiguamúrcia
Comarca:Alt Camp

Del claustre anterior es passa pel parlador al claustre posterior, de forma rectangular i d'arcs molts sobris i apuntats. Fou muntat al segle xuii al seu emplaçament actual i és dubtós si provenia del mateix monestir o del de Bonrepòs, a Montsant. A aquest claustre donen el celler, de grans proporcions i que originàriament havia estat l'escriptori, la presó amb dos pisos, i la cuina i el rebost reconstruïts per destinar-los a museu. Al seu costat hi ha la gran nau del menjador que es construí aprofitant una sala del segle xiii del Palau Reial. En aquest lloc de recolliment i silenci, hi escau la lectura d'un poema d'Osvald Cardona (Barcelona, 1914 – 1987) dedicat al claustre.

testing image

El claustre vell

Ja no és record ni mite:
dins aquest claustre palpita
l'augusta joia infinita
i la llum d'uns temps primers:

claustre antic, baixes arcades,
puntes d'ametlles colgades,
amb les voltes ombrejades
unint ruïnes, només.

El vostre mur no té tanca:
va al palau on el rei manca
i al pou de la reina Blanca,
que és transparent com adés.

Circumdeu l'espai de l'horta,
i en la terra mai no morta
hi ha un jardí que reconforta
entre la ufana i l'endreç.

Hi veureu la font que espera
la mà fèrvida i austera
que hi retorni, juganera,
l'aigua que mai s'estronqués.

Si la font no té prou vida,
tot d'ocells fan una crida
i llur càntic us convida
a la fe, que sempre hi és.

I una aura tranquil·la i fina
fa reviure la ruïna
pel perfum de tarongina
que puja pels vuit xiprers.