Del claustre, anirem a l'aula capitular...


Obra:Tres guies (p. 1041)
Municipi:Aiguamúrcia
Comarca:Alt Camp

L'entrada a aquesta sala des del claustre és majestuosa, amb un ampli finestral a cada costat, formant un bell conjunt romànic. De forma gairebé quadrada, amb la volta sostinguda per quatre columnes cilíndriques. Al sòl hi ha sepultures, amb làpides esculpides de diversos abats del segle xui. Un fragment de prosa de Josep Pla ens servirà per reviure la impressió que li féu l'indret. També és oportú de llegir-hi un sonet de Sebastià Sánchez Juan (Barcelona, 1904 – 1974) en què diu que les pedres li parlen del passat esplendorós i universal del monestir.

testing image

Del claustre, anirem a l'aula capitular, que és una de les peces més extraordinàries del cenobi. En aquesta obra romànica, man- tinguda per quatre columnes cilíndriques, deliberaren, durant segles, a les primeres hores del matí, els monjos del monestir. Al sòl de terra hi ha enterrats els abats. Adossats a les parets, els bancs de pedra de la comunitat. A l'aire hi ha una gravetat i una pobresa d'una presència impressionant. A l'aula, hi arriba —com una materialització permanent de l'esperit de l'orde— l'aigua que cau dels brocs de la pica immediata. Sota les voltes de l'aula, i amb la remor de l'aigua que us arriba a les orelles, resten amb els sentits aquietats, endormiscats en una quietud que sembla avivar totes les formes de l'esperit.