El claustre ens submergeix plenament en l'esperit cistercenc...


Obra:Tres guies (p. 1040-1041)
Municipi:Aiguamúrcia
Comarca:Alt Camp

Aquest claustre fou fet construir per Jaume II el 1313. L'obra fou lenta i el 1331 encara hi treballava el tallista Reinard Desfonoll, que aportà una extraordinària fantasia que atorga un alt interès artístic i mèrit a les seves obres en el claustre. En els diversos punts de bellesa que ens possibilita el claustre podem llegir una rememoració de Jaume Novellas de Molins arran de la seva estada al mateix lloc el 1888. Molts anys després, Josep Pla també se sentí fascinat per la bellesa d'aquest conjunt gòtic, especialment pel templet i per la coloració de les pedres i, encara, Josep Santesmases dóna vida a l'ombra que juga amb els arabescos de la pedra, els raigs solars i el pes de la història.

testing image

El claustre ens submergeix plenament en l'esperit cistercenc. Quan ens hem ambientat en l'enlluernament fascinador que la peça produeix, sentim la remor de l'aigua, suau, deliciosa, persistent — una remor que sembla venir del fons dels segles. En un dels angles del claustre hi ha un templet: el templet de l'aigua. Aquest templet constitueix, amb l'aula capitular annexa, el que resta del claustre primitiu. Sota la seva cúpula hi ha una enorme copa de xampany de pedra, de la qual brollen, ja fa segles, onze brocs d'aigua cristal·lina. El conjunt produeix una impressió de prodigi; és una pau servida per una arquitectura que espargeix sensibilitat i esperit, bressolada per la música de l'aigua fugissera. I, com si aquesta afluència de gràcia deliciosa no fos prou, encara hi ha una altra aportació meravellosa: el color de les pedres. Santes Creus és un prodigi de color, una encantadora, subjugadora fascinació colorística. ¿Com és que ningú no ha insistit més sobre aquest aspecte? El gra de la pedra és d'un color ros fosc madur, tocat per una resplendor de sucosa polpa de préssec, amb pinzellades de pell d'albercoc, de carmins de cirera, de terboleses de pruna, de carnositats de sucosa pera d'hivern. Vista aquesta pedra del claustre estant — on hi ha plantats tarongers i llimoners — cal posar, damunt els colors tan pobrament relatats, l'esplendor lumínica que les fulles brillants d'aquests arbres mantenen en l'aire. La integració general de tantes meravelles produeix un conjunt d'una sensibilitat femenina, gairebé mòrbida, quintaessenciada, finíssima. Aquesta impressió domina crec, la que es desprèn del fet d'ésser el monestir una obra fortificada i emmerletada molt important..