Tardor a Tagamanent


Municipi:Tagamanent

El cim de Tagamanent està coronat per l'església de Santa Maria.És esmentada per primer cop el 993 i cedida, el 1098, al monestir de Santa Fe de Conques amb la finalitat que s'hi instaurés una comunitat. Aquesta cessió no es va realitzar mai, i per això els vescomtes de Cardona el van traspassar a Sant Pere de Casserres, cessió confirmada pel bisbe de Vic el 1148. Casserres va caure en decadència i la comunitat de Tagamanent no va es va arribar a constituir. Des del segle XVI figura com a parròquia del poble establert a la vora del riu Congost. A començament del segle XIX el lloc cau abandonat. Ferran Canyameres (Terrassa, 1898 – Barcelona, 1964) va dedicar un poema de to popular a descriure la solitud del paratge a la primer meitat del segle XX. Aquest indret també ha estat un referent per Jordi Pujol (Barcelona, 1930) quan a la seva joventut hi va descobrir, d'aquí estant,la dimensió nacional del seu pensament en formació, tal com explica a les seves memòries.

testing image

TARDOR A TAGAMANENT

Carles Riba
Les ruïnes
del convent
són soliues,
molló etern
sota núvols
espremuts
per vent rúfol
que aigua escup.
Salten cabres
com isards
i dels arbres,
cingle avall,
cau volada
de tudons
a ratxades
i a rombolls.

Draps de cuina,
núvols bruts,
lluor llunya,
llargs retrunys,
aigualeres
torrentals
vers Centelles
i ventalls
fets d'asperges
d'aquell cell
que rumbeja
pel Montseny.
Ta bellesa
canviant
és excelsa
sota el llamp
i amb campana
ventant vent
l'aplegada
hi és a temps.