Bando Real


Municipi:Tortosa
Comarca:Baix Ebre

Aquesta porta dóna accés a la catedral pel claustre. És obra de Pau Simó, entre 1710 i 1718. La porta s'organitza en dos cossos, el primer dels quals amb una porta arquitravada emmarcada per columnes helicoïdals sobre plints rectangulars, acabant en una cornisa recta als laterals i semicirculars al centre; el segon cos té un nínxol cobert amb quart d'esfera que acull una imatge de la Mare de Déu de la Cinta, patrona de la ciutat, que compta amb una altra notable contribució barroca: la capella de la Cinta, que prolonga el quart tram de la catedral vers migdia (té un segon accés des del claustre). Als laterals dels dos cossos hi ha decoració vegetal i també n'hi ha als frontals dels plints; diverses escultures (sant Pau, sant Pere, santa Càndida i santa Córdula) complementen la portada. Situats al davant de la porta, podem llegir dos fragments dels poemes de to popular que el folklorista i musicòleg Joan Moreira (Lleida, 1879 – Tortosa, 1951) va confeccionar per descriure la Festa de la Cinta i un poema de Jesús Massip (Roquetes, 1927) que lliga la celebració amb el record de la dona morta i amb un intent que els records la tornin a fer momentàniament present. La Festa de la Cinta s'inicia la vigília del primer diumenge de setembre (abans se celebrava el segon diumenge d'octubre). La concentració primer es fa davant la Casa de la Ciutat i després desfila en confluència cap a la catedral.

testing image

Bando Real

La primera campanada
de les dotze per s'hi toca.
Lo soroll poc a poc para,
es que l'"Àngelus", la "Cinta"
toca grave, acompassada.
De repent lo brunzit viu
de la "Prima" sents que esgarra
los espais, i com senyal
de foc en nit de ventada,
posa a tots en moviment.
Los morterets fan la salva,
les campanes van al vol,
ja rebrilla la dolçaina,
rompen a tocar les músiques
i augmenten la saragata
los carrolls de gent que baixen
de per dalt de Santa Clara,
Sant Dominguet i del Rastre,
del Garrofer i Barbacana,
espargint tant gran remor,
que sembla una barrancada
que en comptes d'aigua, alegria
per tota Tortosa escampa. [...]

Les campanes que no callen;
les músiques, la dolçaina,
les cucaferes, los nanos,
lo gegant i la geganta;
les colles de forasters,
lo brincar de la quitxalla,
lo rialler de les cares;
i aquell "no se què" que llança
tot lo que viu i respira,
diuen de manera clara
que el "Dissabte de Cinta"
és vespra de gran diada:
i és que tota bona festa
comença per la vesprada.