Ací em ve a la ment un record de la meva joventut...


Obra:Les meves confessions (p. 110-111)
Municipi:Tortosa
Comarca:Baix Ebre

testing image

Ací em ve a la ment un record de la meva joventut, intranscendent, vulgar si voleu, però que em fou ben alliçonador. Era cap a la trentena ja encetada de la meva edat. Havia obtingut la canongia magistral de la seu de Tortosa, i un dels primers sermons de taula que em tocà fer, fou el de l'assumpció de la Mare de Déu. Calia lluir-s'hi, tant per donar gust als amics i confondre els èmuls, com per esplaiar la sinceritat i el fervor de la meva devoció mariana i l'originalitat del meu ideari mariològic. I vaig dedicar uns dies a perfilar el sermó: valorant arguments, ajustant comparacions, acabant els paràgrafs amb exclamacions de força retòrica, etcètera.

Acabat el sermó, els companys em felicitaven, però un capitular amic i dels de més solvència intel·lectiva em deixà anar aquest comentari: "així m'agrada l'oratòria: ben senzilla, ben clara, ben espontània. Segur que has posat molt poc treball per preparar aquest sermó. Semblava que improvisaves". Calculeu la decepció que em produïren aquestes paraules. Jo que em pensava haver fet una filigrana densa de teologia i vibrant d'emoció mariana, em trobava haver fet una vulgaritat: un sermó que s'improvisa i cau com una perorata anodina. Vaig fer el propòsit de no emprar-me mai més en una preparació com aquella. I efectivament, el sermó següent (també de tema marià) el vaig pronunciar gairebé improvisant. Escamat dels resultats d'aquella preparació primfilada, ara parlava sense un ordre concret prefixat; anava parlant tal com m'anava rajant: incoherent superficial, vulgar... Però vet-ací que aquell mateix il·lustre capitular en féu aquest comentari: "ara sí que has preparat bé el sermó: profunditat, eloqüència, ordenació d'idees! Magnífic, un gran sermó de magistral!".