Fràgil com un vidre és la memòria


Municipi:Tortosa
Comarca:Baix Ebre

Aquest magnífic parc va ser una obra de plantejament modernista de Joan Abril, realitzada entre el 1885 i el 1892. El 1932 hi fou traslladada l'antiga llotja gòtica. Molt ampli, s'estén entre l'avinguda de la Generalitat i el riu Ebre. Entre la vegetació, predominen els plataners i les palmeres. En aquest ambient relaxat podem llegir dos poemes de Gerard Vergés: un dedicat a la fragilitat de la memòria i al pas del temps, i l'altre, a homenatjar els mestres admirats amb una represa del tema barroc de la noia que es pentinava amb un mirada moderna.

testing image

Fràgil com un vidre és la memòria

Quin desconsol, oh Déu, i quina angúnia
despertar-me demà sense memòria.
I mirar-me a l'espill i no coneixe'm.
I veure davant meu un home estrany,
el cap ple de preguntes i de boira.

De quin color tenia els ulls ma mare?
Com era aquella dona que em va amar?
Quins els noms dels amics, quina la pàtria?

I no recordar res, no recordar-me
d'aquell noi que vaig ser fa deu mil dies:
Al tard les orenetes revolaven
xisclant entre el daurat polsim dels núvols
i el so de les campanes i del riu.
I anava a l'institut —les matemàtiques,
la lectura, el dibuix— i m'agradava
una noia de llargues trenes rosses
i ulls de color de pluja. Molt després
—me'n recordo— vingueren la Botànica
(pàl·lids, tristos herbaris de flors seques),
la simetria transparent del quars
i l'obsessiu hexàgon del benzè.
I, amb els amics, parlàvem de poemes,
de sexe i de mil coses discutibles.
I a nit ja entrada (nits de vi i de roses),
pensàvem ser immortals: pintar graffiti
ben insolents a les parets més blanques,
aparellar artefactes voladors,
trencar a cops de martell safirs puríssims,
besar els llavis gelats de les estàtues.

(La primera besada —me'n recordo—
va ser una nit de músiques llunyanes
vora la mar i uns pits de nata tèbia.)

Recordo tantes coses. I m'adono
que dins el cos tinc més records que vísceres.

De cop comprenc que l'home és la memòria.