El vell rellotge de casa dels avis


Municipi:Tortosa
Comarca:Baix Ebre

Anomenat popularment castell de Sant Joan o, simplement, lo castell, presideix la ciutat. Sembla que fou l'assentament principal dels ilercavons i, posteriorment, l'acròpoli romana. Posteriorment esdevingué ciutadella àrab. Conquerida la ciutat el 1149 per Ramon Berenguer IV, es convertí en residència de la senyoria (els templers i els Montcada fins que en temps del rei Jaume II revertí a la corona) i en palau reial (1294), on s'hostatjaven els sobirans en les seves estades a Tortosa. Actualment hi ha instal·lat un parador nacional de turisme. Situats en un punt que domini la panoràmica de la ciutat i l'Ebre, podem llegir dos poemes de Gerard Vergés, el primer ens parla de l'Ebre de la seva infància, mitificat i idealitzat, amb usos ben diferents dels d'ara; el segon, per mitjà d'un vell rellotge de la casa dels avis, ens evoca la felicitat de l'arcàdia infantil prop del mar i el contrast de les vivències que es tenien a ciutat, per exemple a l'escola dels jesuïtes.

testing image

EL VELL RELLOTGE DE CASA DELS AVIS

Sempre l'he vist a casa, el vell rellotge:
lentes hores de números romans
i un paisatge hivernal de torres càndides
i figures de nois jugant amb neu.

Presidia el rellotge el menjador,
aquella cambra trista, tan solemne,
que exhalava un alè barroc i ranci
amb les cortines de vellut, i els mobles
negres com cadafals, i poms de flors
fetes de drap i plomes i petxines.

Això no obstant, la iaia conreava
pèsols d'olor, al terrat, i margarides.
I criava coloms. I, si el garbí
bufava dolç del sud, fèiem volar
estels de llarga cua platejada.

Estius d'infant, de pins i d'atzavares.
Era un safir la mar. I eren molt lluny
aquell col·legi obscur dels jesuïtes,
les files d'escolars innumerables,
els escolans blau cel del mes de maig,
l'Incipe parve puer de Virgili
i el Panem nostrum quotidianum, que era
gairebé l'únic pa de cada dia.

I, a la fi de l'estiu, el llarg silenci
del vol de les gavines solitàries
sobre una mar d'una flor marcida.
I tornàvem a casa, regressàvem
als dies i els treballs, a la penombra
del menjador amb cortines i catifes:

al vell rellotge de nevats paisatges.