Deixem això per ara...


Municipi:Tortosa
Comarca:Baix Ebre

Situat al carrer de la Rosa, data del segle xv. Restaurat al xx, és una peça magnífica del gòtic civil català. Té portal de mig punt i grans dovelles. Les finestres de la part superior són de triple arc lobulat. El més interessant d'aquest palau, però, és el pati, de planta rectangular i amb escala exterior per accedir al primer pis, on s'obre una galeria d'arcs apuntats sobre columnes de fust quadrilobulat i capitells de decoració vegetal estilitzada. A la part exterior o bé si podem accedir al pati, és indicat de llegir-hi un fragment inicial de Los col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa de Cristòfor Despuig (Tortosa, 1510 – 1580) en què es dedica a reflexionar sobre els orígens i la composició de la nació catalana.

testing image

LÚCIO: Deixem això per ara, i sapiam, senyor, com és açò de no ésser-vos apeat en ma casa.

DON PEDRO: No és més de perquè arribí anit tant vespre que era ja tancada la porta del Pont.

FÀBIO: La gran sí, mes la portella no, que mai se tanca i perquè com la part dellà lo Pont se va tant poblant, convé que així estiga oberta per a si alguna cosa de necessitat ocorre.

LÚCIO: Mas, com estan, a propòsit, aquells hostals allí per a remediar semblant necessitat com la que anit tingué lo senyor don Pedro?

DON PEDRO: Sí estan, per cert, i també estan bons per als qui no volen ésser vists; mas jo poc los emplee per a aquest fi, ans bé, cada vegada que ací arribe, entre i passe per la ciutat, que per a mon gust és la més apacible del món, i com és la primera que trobam de la nostra pàtria antigua par que la mira hom amb millor gana.

FÀBIO: Com de la vostra pàtria antigua?

DON PEDRO: Sí, que los valencians d'ací de Catalunya són eixits, i los llinatges que d'ací no tenen lo principi, no els tenim per tan bons, i la llengua, de Catalunya la tenim, encara que per lo veïnat de Castella s'és molt trastornada.

FÀBIO: I amic, ¿no dieu que fonc conquistada per lo rei en Jaume d'Aragó? I ¿no hi entrevingueren los aragonesos en la conquista?

DON PEDRO: Sí, però les forces i potència principal tota o quasi era de Catalunya, i per ço se reservà allí la llengua catalana i no l'aragonesa. Amb tot, no deixaren de restar-hi també alguns llinatges d'Aragó i altres parts importants que per avui encara se troben allí.

FÀBIO: Altra raó dóna Pere Antoni Beuter per lo ser restada en València la llengua catalana, que diu que per cert número de donzelles que allà foren portades de Lleida per a poblar la ciutat, se començà la llengua catalana, per ço que les criatures més aprenen de les mares que no dels pares.

DON PEDRO: Ja sé que això escriu Pere Antoni, però no té força l'opinió sua; perquè aquelles donzelles no poblaren sinó sola València i la llengua catalana se restà i estengué per tot lo regne, com per avui se parla des d'Oriola fins a Traiguera. I així no pot quadrar lo que ell diu, sinó és verdaderament lo que jo dic, que és cosa certa que en aquell temps, no sols lo rei, mas tots los escrits del rei parlaven català, i així pogué restar la llengua catalana i no l'aragonesa.

LÚCIO: Que no hi ha que dubtar en això, i lo mateix fou en la conquista de Mallorca que féu lo mateix rei i en Menorca i en Eivissa, que aprés se conquistaren, fonc lo mateix: que en totes estes isles restà la llengua catalana, com encara per avui la tenen i tal com la prengueren en los principis, perquè no han tingut ocasió d'alterar-la com los valencians.