En el terme municipal de Tortosa...


Obra:Tres guies (p. 1095-1096)
Indret:Montcaro
Municipi:Roquetes
Comarca:Baix Ebre

També conegut com Caro, situat a l'extrem sud del massís dels Ports, n'és el cim culminant (1.442 metres). Tot i ser un dels conjunts muntanyencs més singulars del país, ha cridat ben poc l'atenció dels nostres literats. Així, situats al cim, davant unes panoràmiques espectaculars cap al Delta de l'Ebre, amb atenció especial per Tortosa, podem llegir dos fragments de Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981), que, tot i no parlar del cim, fan una descripció detallada i evocadora de les Terres de l'Ebre d'altre temps. De fet, s'ho degué mirar o imaginar de la plana estant i en recrea una visió més o menys aèria. En un monòlit, hi trobarem inscrits uns versos datats a Roquetes el 1989: "Neu, rosades, sol i vent / garlandes que et coronen / colós Caro, roquetenc, / et volem lliure / com l'aire que t'envolta".

testing image

En el terme municipal de Tortosa, hi viu, avui, una concentració humana que és la tercera en importància de la província. La primera és Tarragona, que ha crescut i creix de manera incessant gràcies a la industrialització; la segona és Reus, que no dorm pas a la palla, i la tercera és, com resta dit, la capital del Baix Ebre. El terme de Tortosa, admirablement treballat, tan fèrtil i ubèrrim, és un gran centre de producció agrícola. Les terres de la riba dreta i meridional del riu — o sigui les que pertanyen al Montsià — no queden pas enrere.

Per a moltíssims catalans, entre els quals em compto, Tortosa és un misteri, un fenomen a explicar. A mi em sembla que Tortosa s'explica, en primer lloc, per l'enorme extensió del seu terme municipal. Em diuen que és el segons terme municipal d'Espanya, quant a la seva extensió. És probable. En qualitat agrària es potser el primer. És un terme municipal que equival a una comarca. Tota la part esquerra del delta de l'Ebre, fins al mar, des de Tivenys al nord fins a la riera de l'Ampolla, que desguassa en el golf de Sant Jordi, forma part del seu terme. Tortosa s'expandeix també per la dreta del riu en una inextricable confusió d'altres termes municipals interpolats. En poques paraules: el municipi de Tortosa és enorme, considerable, i allò que ha permès que Tortosa conservi, en certa manera, la seva personalitat autòctona és l'extensió i la riquesa del seu terme municipal.

Aquest terme és, a més, un fenomen geogràfic tancat. A llevant, la comarca de Tortosa es separada del Camp de Tarragona per l'hòrrid serrat de Balaguer i el de la Mola del Món; a ponent, pels ports de Beseit; i, al sud, els serrats de Godall i de Montsià el separen del Maestrat. Pel centre d'aquests murs dis­corre la vall de l'Ebre, que s'acaba, al sud-est, amb les terres baixes del delta, en forma de davantal. Aquest tancament geogràfic limitant un terme municipal vastíssim assentat sobre terres de primera qualitat, regades per un riu modern, explica la curiosa mentalitat del tortosí, tan vivament particular. El particularisme de Tortosa és un fenomen geogràfico-econòmic per­ceptible a ull nu, cristal·litzat.