Anit passada, eren quarts de dues i encara nevava...


Comarca:Berguedà

Climent Forner va passar gairebé tres anys, de l'1 de gener de 1956 fins al setembre de 1958, com a rector de Castellar de n'Hug. Durant el sojorn hi va escriure un diari que abraça del dia de l'arribada fins a l'octubre de 1956, fent però referències als mesos restants de la seva estada al poble.

Així doncs, situats als entorns de l'església i de la casa parroquial podem llegir-hi aquests dos fragments del diari que traspuen una fina espiritualitat alhora que una ben dosificada ironia, en el segon cas, sobre els temps i circumstàncies en què es vivia en plena postguerra a un poble de muntanya. (En el nomenclàtor oficial, la plaça de l'església rep el nom de plaça de la Generalitat de Catalunya.)

testing image
Veu de l'autor:http://canal.uvic.cat/uploads/audio/XCpAFNFsqoqDR3ZgiMet.mp3

Dia 22 de febrer, dimecres, de l'any 1956

Anit passada, eren quarts de dues i encara nevava. Vaig treure el cap a la finestra de l'habitació que dóna a l'hort. La neu mateixa que copiosament el cobria il·luminava el paisatge d'una claror pàl·lida, trista, mortuòria... Nevava silenciosament, misteriosament... Tota la nit m'intimidava com un fantasma blanc. Els tres o quatre arbres fruiters de l'hort tenien un aspecte cadavèric: negres de tronc, les seves branques s'anaven empolsinant de farina aparentant cremalls no ben carbonitzats pel foc.

De bon matí ens hem trobat amb la sorpresa de la nevada més forta d'enguany; no cap cosa, no, però Déu n'hi do. La mare ha sortit al terrat a prendre mides amb un branquilló: quinze centímetres. Venint com venia el temporal del cantó de Maians, era d'esperar, segons els entesos i per l'atapeïment que presentava, que ens deixaria encara més bell record. Durant el dia ha fet un sol esplèndid, magnífic, escalfava i tot, guanyant, reflectit en la neu —oh cel blau sobre un paisatge blanc!, intensitat de llum. El sol, avui, simbòlicament com mai, devia alçar-se de les més altes muntanyes nevades, al bell punt que les meves mans balbes de fred aixecaven el Sol de l'Eucaristia. He vist tota la neu dels encontorns agenollar-se amb mi i adorar silenciosament la blanquíssima Hòstia als drings dolcíssims de la campaneta litúrgica.