Mentre xerrem, el vent ha caigut...


Municipi:Vandellòs
Comarca:Baix Camp

Agregat de Vandellòs situat a la dreta del riu Llastres. El seu origen es deu a l'antic hospital fundat el 1308 o el 1309 per Blanca d'Anjou, muller de Jaume II amb el nom d'Hospital de la Font del Perelló. D'aquest, però, no se'n conserven rastres. En canvi, sí que n'existeixen del fundat per l'infant Pere, fill de Blanca d'Anjou, quan el 1343 aconseguí de Climent VI de poder-hi destinar les deixes fetes pels comtes d'Empúries. Rebé el nom d'Hospital del Coll de Balaguer. L'edifici era un quadrat de 54,60 metres de costat, amb una torre a cada angle de 18,5 metres i una tanca de d'11,7. Se'n conserven diverses arcades i el pou del pati, que dóna encara aigua a la població, l'angle nord-oest de la construcció i una torre. La part destruïda ho ha estat per bastir el poble. Un fragment, carregat de misogínia, de l'Espill, de Jaume Roig (València, inicis del xv – Benimàmet, 1478) recorda que el coll de Balaguer era un lloc famós pel perill de ser atacats per bandolers. Un text de Joaquim Santasusagna (Reus, 1899 – 1982) emmarca els detalls històrics i humans del lloc, un altre de Carlos Barral (Barcelona, 1928 – 1989) rememora una de les estades que hi féu venint de mar i, finalment, un de Joan Maria Pujals tracta de l'orografia, els vents i els habitats humans.

testing image

Mentre xerrem, el vent ha caigut del tot i d'aquí a un moment ens quedarem en joli. L'Alexis ja se n'ha adonat i augmenta el trepidar de la màquina. Ara, passem davant de l'Hospitalet. Des de la mar la població sembla situada al darrera de la grossa baluerna del convent, més aviat una fortalesa, les pedres de la qual semblen formar cos amb les de la riba, de manera que es dibuixen dos falsos plans, aquell que fingeix una extensa fortalesa, que en realitat no existeix, i la població de debò amb casetes blanques vora mar i alts edificis escalonant-se cap a l'interior. A l'Hospitalet no hi ha veritable platja i per això no deu tenir tradició marinera. Els pocs bastiments que hi ha, i que segurament sempre hi ha hagut, pengen de la muralla de la riba de robusts palanquins armats amb ternals o catalines.

El conjunt urbà de l'Hospitalet s'acaba bruscament a la desembocadura del riu de Llastres, on la costa fa punta i que es distingeix molt bé a causa dels pins i altres arbres robusts que, segurament per por de les avingudes i les rierades, han respectat les tales dels urbanitzadors. Aquí comença una llarga platja de sorra fins fa poc anys deserta i altres platges interrompudes per frontals de pedra a les dues bandes de la punta dels Penyals i fins a la de la Peixerota, més enllà de la qual comença la platja de Rifà.