El conjunt orogràfic que tanca la part meridional del Camp de Tarragona...


Obra:Contra els tòpics (p. 105 i 108)
Municipi:Vandellòs
Comarca:Baix Camp

Agregat de Vandellòs situat a la dreta del riu Llastres. El seu origen es deu a l'antic hospital fundat el 1308 o el 1309 per Blanca d'Anjou, muller de Jaume II amb el nom d'Hospital de la Font del Perelló. D'aquest, però, no se'n conserven rastres. En canvi, sí que n'existeixen del fundat per l'infant Pere, fill de Blanca d'Anjou, quan el 1343 aconseguí de Climent VI de poder-hi destinar les deixes fetes pels comtes d'Empúries. Rebé el nom d'Hospital del Coll de Balaguer. L'edifici era un quadrat de 54,60 metres de costat, amb una torre a cada angle de 18,5 metres i una tanca de d'11,7. Se'n conserven diverses arcades i el pou del pati, que dóna encara aigua a la població, l'angle nord-oest de la construcció i una torre. La part destruïda ho ha estat per bastir el poble. Un fragment, carregat de misogínia, de l'Espill, de Jaume Roig (València, inicis del xv – Benimàmet, 1478) recorda que el coll de Balaguer era un lloc famós pel perill de ser atacats per bandolers. Un text de Joaquim Santasusagna (Reus, 1899 – 1982) emmarca els detalls històrics i humans del lloc, un altre de Carlos Barral (Barcelona, 1928 – 1989) rememora una de les estades que hi féu venint de mar i, finalment, un de Joan Maria Pujals tracta de l'orografia, els vents i els habitats humans.

testing image

El conjunt orogràfic que tanca la part meridional del Camp de Tarragona —tossa de l'Alzina, Dedalts de Vandellòs— desprèn un ramal de serra que va a tocar l'aigua de la mar. És el petit braç on hi ha la depressió del famós coll de Balaguer; famós pels revolts inversemblants — i més que mai en aquesta època automobilista— de la carretera que el travessa i per la mala anomenada que les capes atmosfèriques que li són superiors tenen entre l'aviació europea.

Aquest coll que en terres de la comarca de Tortosa se'n deia —o se'n diu encara– dels Catalans, segurament perquè enllà d'ell hi ha els pobles autènticament "catalans" per a la gent de la Ribera de l'Ebre, era travessat per una ruta antiga. De pas vers València, per anar a assistir al setge d'Almeria, la reina Blanca d'Anjou va quedar sorpresa per la solitud i la ferotgia de l'indret. Aquella ruta passava per llocs gairebé deshabitats i, per tant, era poc propícia al caminant o al conductor. Va decidir de crear, vora el coll, un "hospital", lloc de refugi. No farem història de les vicissituds per les quals aquella edificació va passar; direm solament que va ésser l'esquer de l'actual llogaret de l'Hospitalet de l'Infant, agregat al municipi de Vandellòs. Les cases d'aquest agrupament semblen girades d'esquena a la mar. Són dalt d'un petit ressalt de roca, sota del qual s'estén la platja que va fins al braç de serra del coll de Balaguer. Volten les cases garroferars i oliverars i, en el lloc on ni ha una sínia, es fa una mica d'horta. És un poble, baldament vora mar, més pagès que mariner; gaire-bé es pot arriscar de dir que és exclusivament pagès. [...]

A l'Hospitalet existeixen només sis o set barques i una de sola té motor; són fetes a Cambrils. Surten a una hora lluny, no depassant el petit golf de l'Infant. Es valen de palangres i xarxes; amb aquestes pesquen llagostes, llenguados, molls i sípies; amb els palangres, congres. Si la pesca és poc afortunada es consum al mateix poble; sinó, es porta a Barcelona en camió.