Feia set o vuit anys...


Obra:El cercle màgic (p. 303-304 i 306)
Comarca:Baix Camp

Al carrer Major, número 6, a partir de l'any 1910, s'establí el Sindicat Agrícola, que perdurà fins al 1920, en què es fusionà amb la Societat de Pagesos i es traslladà al carrer Major, número 72, on avui es conserven les oficines de la Cooperativa Agrícola i Caixa Rural. A la dovella de la portalada encara es conserva el relleu d'un llaurador i s'hi endevinen les lletres de l'entitat. A El cercle màgic apareix retratada amb el nom de La Rella.

testing image

Feia set o vuit anys, uns quants propietaris grossos del poble, però que anaven curts de diners, havien tingut la idea de fundar un Sindicat Agrícola a tenor dels que funcionen en altres pobles de la contrada. La idea primordial d'aquest sindicat era d'obtenir crèdits d'una important entitat bancària de la capital. Per a això era necessari formar un grup de propietaris que respongués amb les seves terres fins al tipus d'uns quants centenars de mils pessetes. Això fet, el banc practicava el préstec de diners als propietaris d'A... El sindicat agrari pagava bons interessos al banc. L'encert de Joan i els cinc o sis propietaris curts de diners com ell, havia estat de donar a la institució un caràcter popular, de manera que entressin en ella els petits propietaris, els pagesos que posseeixen uns bocinets de terra, guanyats amb les seves suors. Alguns d'aquests pagesos que tot tenint terres de vegades més bones i gairebé tan nombroses com els senyors rurals, seguien treballant-les ells mateixos amb llurs fills, eren els únics del poble que tenien diner comptant, de vegades una i dues collites arraconades, i mai no havien de demanar préstecs als comerciants de fruits del país. Al contrari, molts d'ells tenien diner prestat en pagarés i escriptures als mateixos senyors, de manera que sovint l'home que passava dalt del carro brut de pols, amb les mans terroses d'haver llaurat tot el dia i saludava respectuós al senyor Joan i a d'altres com ell, dels quals anys enrere potser havia estat mosso o jornaler, aquell home, havia passat, pel seu esforç personal, a tenir una posició material superior a la del seu antic amo, i en la seva salutació respectuosa hi havia tal vegada una mica d'ironia, de rialleta per sota el nas, car, per raó dels diners que tenia prestats al seu antic senyor, el pagès es feia la idea de tenir-lo ara una mica sota els seus peus, això és sota servitud. [...]

Durant una pila d'anys ell havia remenat les cireres. Potser, en la sola cosa que havia fet des­peses d'energia, de voluntat i d'acció, no planyent viatges, ni paraules, ni gestions havia estat en la fundació d'aquesta entitat. En l'època dels treballs preliminars s'havia multiplicat per a convèncer a tothom de la conveniència de crear una Societat Agrícola. Fins es posà a estudiar una mica d'Economia i certes qüestions agrícoles i socials, més que per a res per a fer discursos en les reunions preparatòries, les quals provocava i ell presidia sovint. En fi era el porta-paraula de l'obra. Fou ell qui tingué la pensada de posar-li per nom "La Rella" a fi de donar-li un caràcter eminentment popular que embadalí molts pagesos. Més endavant aquest nom serví per a fer-hi ironies matusseres en les que els pagesos són mestres. "La Rella dels que no l'han tocada mai", deien; o "La Rella que només llaura al banc".