Tot el camp fa sempre olor d'alguna fruita...


Obra:Les mallorquines (p. 15-17)
Municipi:Riudoms
Comarca:Baix Camp

Situada al peu de la carretera que mena a les Borges del Camp i Falset, és una ermita de molta devoció, amb un notable retaule xorigueresc i acabada de construir el 1702. Emplaçats al seu davant i tenint a la vista alguns espais de conreu, podem llegir un fragment de Les mallorquines d'Eugeni Perea, que recrea l'ambient agrícola que es vivia en la seva infantesa en la majoria de cases del poble.

testing image

Tot el camp fa sempre olor d'alguna fruita, però i a les cases, als carrers i a les places de Mòsdriu? Com que aquesta és vila pagesa, als baixos de les cases sempre hi ha l'estable per a la mula o el cavall, amb una menjadora —el pessebre— o un civader que per poc que se li remeni el fons sempre deixa esbravar una olor de gra, de palla i de garrofa mòlta dolcíssima. Però l'olor dels fems, més acre i forta, és el primer baf que us saluda si truqueu a la porta de la casa pairal. Un cop a dintre, a la primera planta, trobareu la cuina i el menjador: olor de bullit els dies feiners i, si és de brou, segur que és festa o a casa hi ha malalts; també hi trobareu un petit rebost amb confitures, conserves, un peu d'oli, unes bótes de vi de collita pròpia i el sac de fil per al pa: la mescla de tot això és potser una dolçor humida, flaire relaxant, de confiança en trobar viandes a taula. En una planta superior hi trobareu les alcoves —a vegades amb sala— amb els llits parats i unes calaixeres i quatre cadires per a les vetlles de difunts o per malaltia; damunt d'alguna còmoda segur que hi ha una capelleta votiva, un reliquiari, un santcrist de talla, una marededéu de campana de vidre o un beat vora d'un florer de terrissa i un candeler: l'olor d'aquesta planta és de vernissos, de cera, de plaers continguts i de paelles i orinals acabats de treure. I dalt de tot, a les golfes, la collita d'avellanes eixugant-se o esperant millor preu desprèn una pols que fa esternudar —perquè duu pol·len del camp—; i els sacs d'ametlles, de garrofes o penjats en llargues filferrades, els tomacons d'hivern, les cebes i els alls trenats, els melons de Nadal, les serves sobre palla perquè madurin... I tot, com si tinguessin l'espai aeri delimitat, et parla amb una llengua d'olors diferents, sense mesclar-se, al punt que t'acostes, que hi poses el nas a la vora. Més amunt, ja només les xemeneies, mocador gris que esventa l'olor de les plebees verdures, del caldo bo o del fregit de les paelles, i que delata alhora la classe de llenya que s'hi crema: vergues d'avellaner, troncs d'alzina, rabasses d'olivera, buscalls de presseguer, ascles de taronger... segons si es cou, es braseja, s'escaliva o es bull. És curiós, però a Mòsdriu no és solament el rellotge del campanar qui marca les hores, el sereno que les canta o el nunci que les pregona, sinó l'olor dels vials: a les sis del matí els carrers d'Avall i de les Galanes fan olor de pa cuit, perquè ja treuen les primeres fornades; a les vuit, si és dilluns o divendres, de cal Cosaco s'escampen flaires de mandongo, perquè aquests dies maten el porc; a la mateixa hora, cada dia, arriben a les lleteries els dipòsits d'alpaca rodons, i s'esbrava aleshores la dolça aroma de llet recent esmunyida, calenta i amb un tel gruixut i groc de nata; a les dotze arriba al mercat el carro de la carn, xino xano, de l'escorxador municipal i de seguida veus les dones amb palanganes on traginen la sang encara fresca i roja, a mig quallar i que després vendran a tallades de pesseta, i la dels menuts, tripa amb olor de carn crua de be; ben d'hora —l'hora de missa primera— transporten de mar el peix fresc que té aromes de sardines, de rap, de musclos i de sèpies tot cobert d'un gel escatós i brillant. Si han combregat algú, el carrer fa olor de cera cremada, o d'encens si ha passat l'enterrament, i de les tavernes surt la fortor del tabac de pipa o caliquenyo i dels aiguardents de garrafa. I són prou diferents les olors de la fira que la de la festa major d'hivern o del patró local, que marquen altres diades del calendari.