La visita de La Colla...


Municipi:Riudecanyes
Comarca:Baix Camp

El monestir de Sant Miquel d'Escornalbou té els seus orígens a finals del segle xii i principis del xiii. L'església fou consagrada per l'arquebisbe de Tarragona el 1240, aleshores el convent ja comptava amb el claustre, la sala capitular, vuit cel·les, l'hostal, el refetor i la cuina. Després d'èpoques de normalitat i de decadència, el 1686 els franciscans hi van fundar un col·legi de missioners. En 1835, arran de les exclaustracions del decret de Mendizábal, el convent va ser abandonat. Fou comprat, primer, per John Bridgman, vicecònsol d'Anglaterra, interessat en l'explotació de mines. Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Vimbodí [Poblet], 1941), a la primera dècada del segle xx, fou qui el començà a designar com a castell i durant anys hi va dur a terme unes importants obres de consolidació i restauració, fins que havent tornat d'Anglaterra, s'hi establí definitivament. Hi creà una gran biblioteca i, sovint, hi convidava els amics i estudiosos a passar-hi temporades, fent una funció de mecenes. El 1926 el va cedir a l'arquebisbat de Tarragona, guardant-ne l'usdefruit. En 1941 va ser adquirit pel comerciant reusenc M. Llopis, el qual hi féu noves restauracions i, al cap d'uns anys, el vengué al Banc Urquijo, fins que, gràcies a les pressions populars, va ser comprat per la Generalitat i la Diputació de Tarragona.

Un cop haurem arribat a l'entrada del castell podem llegir-hi el poema de mossèn Ramon Muntanyola, que està reproduït en una estela de ceràmica que trobarem a mà esquerra pujant. Un cop a dintre, en l'habitació de Toda o a la sala d'estar menjador, és avinent la lectura d'un fragment de Roser Matheu (Barcelona, 1892–1985) que evoca els records de l'estada al Castell de la Colla, el 1926, de la qual era capdavanter el seu pare, Francesc Matheu; els records de Jaume Collell (Vic, 1846–1932) i un fragment d'un poema de Francesc Matheu (Barcelona, 1851 – Sant Antoni de Vilamajor, 1938). A l'habitació del cardenal (parada per al cardenal Vidal i Barraquer) o a la "de les noies maques", reservada per al polític Francesc Cambó, podem llegir-hi un fragment de les memòries de Plàcid Vidal, cosí de Toda, que el convidà a passar- hi uns dies arran del casament d'aquell. És una viva recreació de la vida quotidiana que s'hi feia. A més a més, a la part alta del castell, podem llegir encara un poema de Magí Morera i Galícia (Lleida, 1853–1927) en què fa un paral·lelisme entre el sol i Toda i contrasta el seu resplendor amb els "sols" de les plomes dels paons que habitaven en estat semisalvatge als entorns del castell; un altre poema que li dedicà Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893 – 1936) i, finalment, l'evocació que del personatge féu Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981).

testing image

La visita de La Colla, aquest any 26 fou dedicada a Eduard Toda al seu castell d'Escornalbou, que havia comprat el 1908 i del qual li parla va l'any 16 en una carta des d'Anglaterra: «Quan s'acabi la guerra, podré anar-me'n definitivament a Catalunya a posar en ordre els 25.000 volums que m'esperen a Escornalbou i acabar els llibres mig fets... o sien, les Notes d'Itàlia, la vida d'Alí-Bey...» El dos d'abril del 25 li parlava d'un parell de treballs que he publicat darrerament i que us semblarà tornar a ma prosa de la Il·lustració del 1888. Per què no pugeu a fer-me una visita? Si està molt bé aquí en aquestes altures, amb bons aires, poca gent i res de Normes.» El juliol següent, a propòsit d'un llibre que té per a donar-li, diu: «Potser us el faré venir a buscar a Escornalbou, per on ha passat mig Barcelona i ja casi sou un dels pocs vivents que no han pujat. I ja que me'n parleu en la vostra, excuso dir-vos si no tindreu rebuda de primera classe, fins amb toc de campanes.» I el 15 de maig del 26: «Ben estimat amic Matheu; al tornar a Catalunya després de cinquanta anys d'estada fora, m'he fet un niu d'àligues al cim d'Escornalbou, entre les ruïnes del vell asceteri agustinià. Els bons amics que trobo al Colón quan vaig a Barcelona, i vós el primer d'ells, deuríeu pujar a veure'm. Us ofereixo el que tinc: la vista esplèndida del Camp de Tarragona, una llar catalana per sos quatre costats, una llibreria nombrosa amb sa munió de vells documents de la terra i un bosc ombrívol on colles de paons feréstecs han establert el seu domini. Confio en vostra visita i en preparo el programa del que serà part essencial un jove paó rostit a taula. No el deixeu envellir esperant-vos massa temps.» Per fi, el 20 del mateix maig li escriu fent-li el programa de la visita i fixant el número d'excursionistes (màxim set) «perquè deveu recordar que un paó no és un tocino que dóna per molta gent. Que no podríeu enganxar al Collell que fa tant temps que em té promesa la pujada?»

Mossèn Collell i Narcís Oller no hi pogueren anar per raó dels seus massa anys. El grup estigué format per Alexandre Font, Enric de Fuentes, Guasch, Morera i Galicia, Francisco Masferrer, Ruiz i Porta, Lluís Vía, Josep M.a Roca i Manuel Vilà, a més del Cap de Colla, com li deien a mestre Matheu. Aquest va ser honorat per Toda amb el títol de Cardenal de nit adjudicant-li la cambra destinada al Cardenal. I els dies que varen passar allà dalt no donaren abast a recórrer tots els racons de la muntanya-jardí on, «mestre Matheu, tan vigorós de cos com ho és d'esperit» com escriuria Alexandre Font, «pujava sense fatiga de cap mena el costerut camp d'Escornalbou»; però sense arribar a fer-se càrrec complet de l'immens recinte ni de la seva riquíssima biblioteca. El paó promès féu honor al seu títol però no era una sorpresa; en canvi, el senyor del castell en reservava una per als seus amics. Tal com Teresa Brunswick plantava til·lers i donava a cada un el nom d'un amic de la seva República d'homes selectes. Toda tenia aquell dia preparats, a les vores d'un caminal, uns xiprers tendrals a punt de plantar i a cada un d'ells destinava el nom d'un amic. El meu pare, igual que els seus companys i ajudat d'un jardiner, plantà el seu xiprer i el marcà amb el seu nom. Aquella verda franja donaria la benvinguda a l'amo d'Escornalbou quan pujaria al Cenobi.