I la rialla de mig segle enrere...


Obra:Escornalbou (p. 31-39)
Municipi:Riudecanyes
Comarca:Baix Camp

El monestir de Sant Miquel d'Escornalbou té els seus orígens a finals del segle xii i principis del xiii. L'església fou consagrada per l'arquebisbe de Tarragona el 1240, aleshores el convent ja comptava amb el claustre, la sala capitular, vuit cel·les, l'hostal, el refetor i la cuina. Després d'èpoques de normalitat i de decadència, el 1686 els franciscans hi van fundar un col·legi de missioners. En 1835, arran de les exclaustracions del decret de Mendizábal, el convent va ser abandonat. Fou comprat, primer, per John Bridgman, vicecònsol d'Anglaterra, interessat en l'explotació de mines. Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 – Vimbodí [Poblet], 1941), a la primera dècada del segle xx, fou qui el començà a designar com a castell i durant anys hi va dur a terme unes importants obres de consolidació i restauració, fins que havent tornat d'Anglaterra, s'hi establí definitivament. Hi creà una gran biblioteca i, sovint, hi convidava els amics i estudiosos a passar-hi temporades, fent una funció de mecenes. El 1926 el va cedir a l'arquebisbat de Tarragona, guardant-ne l'usdefruit. En 1941 va ser adquirit pel comerciant reusenc M. Llopis, el qual hi féu noves restauracions i, al cap d'uns anys, el vengué al Banc Urquijo, fins que, gràcies a les pressions populars, va ser comprat per la Generalitat i la Diputació de Tarragona.

Un cop haurem arribat a l'entrada del castell podem llegir-hi el poema de mossèn Ramon Muntanyola, que està reproduït en una estela de ceràmica que trobarem a mà esquerra pujant. Un cop a dintre, en l'habitació de Toda o a la sala d'estar menjador, és avinent la lectura d'un fragment de Roser Matheu (Barcelona, 1892–1985) que evoca els records de l'estada al Castell de la Colla, el 1926, de la qual era capdavanter el seu pare, Francesc Matheu; els records de Jaume Collell (Vic, 1846–1932) i un fragment d'un poema de Francesc Matheu (Barcelona, 1851 – Sant Antoni de Vilamajor, 1938). A l'habitació del cardenal (parada per al cardenal Vidal i Barraquer) o a la "de les noies maques", reservada per al polític Francesc Cambó, podem llegir-hi un fragment de les memòries de Plàcid Vidal, cosí de Toda, que el convidà a passar- hi uns dies arran del casament d'aquell. És una viva recreació de la vida quotidiana que s'hi feia. A més a més, a la part alta del castell, podem llegir encara un poema de Magí Morera i Galícia (Lleida, 1853–1927) en què fa un paral·lelisme entre el sol i Toda i contrasta el seu resplendor amb els "sols" de les plomes dels paons que habitaven en estat semisalvatge als entorns del castell; un altre poema que li dedicà Salvador Estrem i Fa (Falset, 1893 – 1936) i, finalment, l'evocació que del personatge féu Josep Pla (Palafrugell, 1897 – Llofriu, 1981).

testing image

I la rialla de mig segle enrere
se'm torna admiració a la trajectòria
de vostra vida, com sageta ardida
disparada de lluny i al blanc clavada.
Se'm torna admiració quan us contemplo
refugiat ara en la imponent ruïna.
d'Escornalbou, castell i claustre alhora,
que heu redreçada pedra sobre pedra.
Ja no és castell ni monestir; és una
morada senyorial de gran patrici
penjada a la cinglera com niu d'àguiles,
no pas per rampinyar, sinó per mostra
d'altesa d'esperit, de visió amplíssima.
Damunt carreus romans incommovibles,
s'aixeca amunt la encinglerada iglésia,
la vella ala claustral ja no reclosa
sinó oberta a l'espai i a la llum viva,
lo torricó forçut com gos de guarda,
i la vivenda calma, acollidora,
recer de pau, meditació i estudi,
amb la porta tothora esbatanada
pel visitant a qui oferiu sol·lícit
bona cara, llit tou i taula plena.

Amic heu assolit el vostre somni
de joventut: entre records i llibres
podeu passar la vida solitària
de l'edat del repòs que Déu vos dóna;
mes no enterrat en vida, no impassible
pel curs del món, ni indiferent a l'ànsia
dels germans vostres i la vostra terra,
sinó fent com l'abella recloïda
dins son rusc, preparant amb llarga tasca
la cera pels altars, la mel pels homes.